Àustria envia blindats a la frontera amb Itàlia per frenar els refugiats

Àustria torna a tancar la porta als refugiats. Gairebé un any i mig després que Viena anunciés la introducció de controls fronterers als seus passos amb Hongria, Eslovènia i Itàlia, aquest dimarts les autoritats han confirmat que “molt aviat” es reforçarà la seguretat al pas del Brenner, punt que connecta els dos països transalpins, per evitar que el constant degoteig de persones al sud europeu arribi a les seves fronteres. Per a això, l'Executiu ja ha enviat aquest cap de setmana fins a quatre vehicles blindats a aquesta zona i es reserva desplaçar-hi l'exèrcit.

Segons ha apuntat el ministre de Defensa, Hans Peter Doskozil, hi haurà fins a 750 soldats disponibles per mantenir el control als passos fronterers. En cas d'emergència, Viena els podria enviar en menys de 72 hores a aquest pas muntanyós que enllaça la comunitat tirolesa austríaca amb la italiana. “L'assistència de l'Exèrcit austríac és indispensable si el flux d'arribades no disminueix”, ha assegurat, en declaracions al diari ‘Kronen Zeitung’.

Amb aquest moviment, Àustria tornaria a clavar un cop a l'espai Schengen que garanteix el dret a la lliure circulació en el si de la Unió Europea (UE). L'any passat, Roma ja va criticar el seu soci assegurant que les mesures de Viena anaven en contra de la legislació comunitària. No sense relació, ja són diversos els països de la UE que han violat aquest pilar del projecte de cara a transmetre un missatge de mà dura contra els refugiats als seus ciutadans. Així,  Alemanya, Bulgària, Hongria, Eslovènia, França, Espanya, Dinamarca i Suècia també han implantat controls fronterers.

GEST ELECTORALISTA

Les autoritats austríaques han fet referència a la “insostenible” situació que viu Itàlia per intentar legitimar el seu tancament de les fronteres. Només l'última setmana, el país de la bota s'ha vist desbordat amb l'arribada de més de 17.000 persones procedents de l'Àfrica, 80.000 des de començament d'any. El primer ministre italià, Paolo Gentilioni, ha demanat ajuda als seus socis europeus, però per ara la resposta austríaca està acompanyada de més tanques. “Hem d'estar preparats per evitar que es repeteixi la situació del 2015”, ha apuntat Doskozil. Unes paraules que ja hem vist repetides aquesta setmana per la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Austria, Hajek poll:

ÖVP-EPP: 34% ↑
SPÖ-S&D: 26%
FPÖ-ENF: 24% ↓
GRÜNE-GREEN: 9% ↓
NEOS-ALDE: 5% ↓#nrw17

— Europe Elects (@EuropeElects) 13 de junio de 2017

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Però més enllà del problema que afronta Itàlia, el gest de Viena té un clar component electoral. El 19 de maig la coalició de govern entre socialdemòcrates (SPÖ) i democristians (ÖVP) es va trencar després d'una crisi interna que va portar els conservadors a sortir de l'Executiu i forçar unes eleccions anticipades per al 15 d'octubre. Malgrat que la ultradreta xenòfoba (FPÖ) liderava les enquestes, el nou líder de l'ÖVP, Sebastian Kurz, vist com el Macron austríac, ha guanyat punts amb una posició contrària als refugiats. Els socialdemòcrates austríacs, molt més durs en les seves polítiques migratòries que a la resta del continent, es veuen ara collats per una pinça conservadora que pot portar els radicals al poder per primera vegada des del 2000.

Vistos al seu dia com els primers països a respondre a la crisi humanitària i obrir les seves portes als refugiats, Àustria i Alemanya s'encaminen a una via molt més restrictiva.