França acomiada Simone Veil, icona de l'emancipació de la dona

Supervivent del camp de concentració d’Auschwitz, símbol del progrés dels drets de les dones i figura destacada de la construcció europea, Simone Veil va ser una verdadera icona dels moments clau que van marcar la història del segle XX. L’acadèmica, exministra i expresidenta del Parlament Europeu va morir ahir al seu domicili parisenc als 89 anys.

Amb la seva mort desapareix un dels grans referents morals de l’escena política francesa i europea. A França, on s’han succeït els homenatges a la seva trajectòria excepcional, serà recordada per haver impulsat la llei de l’avortament el 1974 com a ministra de Sanitat del president Valéry Giscard d’Estaing en un hemicicle molt allunyat de la paritat actual. «Que l’exemple de Simone Veil inspiri els nostres compatriotes, que trobaran en ella el millor de França», va dir el president Emmanuel Macron.

Très vives condoléances à la famille de Simone Veil. Puisse son exemple inspirer nos compatriotes, qui y trouveront le meilleur de la France

— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) 30 de junio de 2017

La vida de Simone Veil va començar sent la d’una família burgesa normal de Niça, on el seu pare, André Jacob, un arquitecte prestigiós, va decidir instal·lar-se als anys vint. Però la història es va capgirar el 30 de març de 1944 quan ella, la seva mare i la seva germana Madeleine van ser detingudes pels alemanys i deportades al camp d’Auschwitz-Birkenau.

Simone Jacob tenia 16 anys però un company de calvari li va aconsellar dir que en tenia 18 per escapar-se de la cambra de gas. Això possiblement li va salvar la vida. El 1945, per l’avanç de les tropes soviètiques totes tres van ser traslladades a Bergen-Belsen, on la seva mare moriria de tifus un mes abans que els anglesos alliberessin el camp. Veil va conservar tota la seva vida el número 78651 tatuat al braç pels nazis.

I tota la seva vida va mantenir una batalla per la memòria de les víctimes de l’Holocaust. «Considero un deure explicar incansablement a les joves generacions com van morir sis milions d’homes i dones i mig milió de nens solament pel fet d’haver nascut jueus», deia el 2007, durant el 60è aniversari de l’alliberament dels camps.

UN GRAN COMBAT

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Després del drama, va tornar al París de la postguerra, va estudiar Dret i Ciències Polítiques, va conèixer qui seria el seu marit, Antoine Veil, i George Pompidou, el seu professor i mentor polític. Els francesos la descobreixen per primera vegada el 1974, a l’entrar al gabinet del jove primer ministre Jacques Chirac com a ministra de Sanitat. Al capdavant d’aquesta cartera va encarrar el gran combat polític de la seva vida: la llei de despenalització de l’avortament.

Davant una Assemblea Nacional hostil en què només hi havia nou dones, Veil va pronunciar un dels discursos més controvertits de la Cinquena República, que quedarà gravat en la memòria col·lectiva dels francesos, i va aconseguir l’aprovació del text. El 2014, 40 anys després d’aquella sessió, la Cambra li va rendir un emotiu homenatge.