Brussel·les vaticina retallades per pal·liar el forat de 10.000 milions que deixa el 'brexit'

El 'brexit' no només revolucionarà l'escenari polític a la Unió Europea. De la nit al dia el pressupost comunitari perdrà uns 10.000 milions d'euros anuals per la sortida d'un contribuent net com és el Regne Unit. Un forat al qual es sumen noves necessitats de finançament per les prioritats com la immigració, la defensa o la seguretat interior i que, segons el comissari de pressupostos, Günther Oettinger, dupliquen el potencial impacte pressupostari a partir del 2020. Per quadrar el cercle, els 27 hauran de: o aplicar les estisores i fer retallades o bé pal·liar les carències amb nous ingressos.

Brussel·les hauria de presentar la seva proposta a finals d'any, però el 'brexit' ha desbaratat els plans i el paper no arribarà fins a l'estiu del 2018. El Regne Unit és actualment el segon contribuent net al pressupost de la UE, al darrere d'Alemanya i davant de França. Això significa que la seva sortida serà dolorosa i deixarà un esvoranc important en la línia de flotació pressupostària de la UE.

“Soc realista. Quan marxin els britànics ens faltarà el 16% dels ingressos. Uns 10.000 o 12.000 milions nets. Haurem de fer alguna retallada, però només amb retallades no s'omple la llacuna del 'brexit'. Només amb això, no podem cobrir les noves tasques”, ha avisat Oettinger durant la presentació del document de reflexió de la Comissió Europea sobre el futur de les finances de la UE, el tret de sortida de la batalla pressupostària.

Segons la Comissió, el futur marc haurà d'elaborar-se sota tres premisses: retallades, canvi de prioritats i nous ingressos. “Necessitarem recursos financers per suplir les noves tasques o rebaixar les nostres ambicions”, assegura. Actualment, el 80% dels ingressos del pressupost europeu procedeixen de les contribucions que aporten els Estats membres en funció del seu nivell de riquesa. La resta, dels drets de duanes i de l'IVA.

RETALLADES I CANVI DE PRIORITATS

Brussel·les insta ara els governs a estudiar altres fonts d'ingressos per nodrir unes arques que funcionen anualment amb l'1% del PIB de la UE, vuit vegades menys del que destina França i cinc menys que Itàlia. Entre les vies suggerides: el sistema de comerç d'emissions de CO2, els impostos mediambientals o els ingressos dels bancs centrals per l'emissió de moneda.

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Tres quartes parts del pressupost es dediquen actualment a la política agrícola i de cohesió. La Comissió sosté que en el futur seguiran sent polítiques importants però també hauran de ser objecte de revisió per contribuir a les retallades perquè “tothom s'haurà d'estrènyer el cinturó”. Brussel·les suggereix la possibilitat d'introduir el cofinançament en l'agricultura i augmentar la taxa d'aportació nacional en els projectes de cohesió. A més, el document, que planteja cinc possibles escenaris en funció del grau d'ambició, suggereix vincular els fons al respecte de l'Estat de dret i també a l'acollida de refugiats. “No excloem res”, adverteix Oettinger.

MENYS EUROFUNCIONARIS

L'Executiu comunitari també planteja als estats membres una polèmica que l'afecta directament, i és que les retallades dels últims anys -salaris, augment del temps de treball i retard de la jubilació- han provocat que molts joves dels països més rics hagin perdut interès a treballar per a les institucions europees. Segons Brussel·les, retallar encara més el nombre d'eurofuncionaris -un 5% en els últims anys- podria amenaçar el bon funcionament de les institucions de la UE. “Encara que les condicions de treball són només un factor, la tendència és clara”, alerta la Comissió.