Fills d'immigrants a Itàlia lluiten per aconseguir la nacionalitat

Ian Elly Ssali Kiggundu té 26 anys i diu que, de gran, vol treballar com a advocat especialitzat en Dret Internacional. “O potser en Comercial. M'ho estic pensant. Sé que parlo molt i que vull viure a Itàlia. Aquesta és la meva gent”, diu rient aquest jove nascut a Itàlia de pares ugandesos. I és que, abans d'acabar la seva carrera en Dret, Ian ja té un altre objectiu. 

“Estic lluitant perquè sigui més fàcil que els menors que van néixer o que viuen a Itàlia tinguin la nacionalitat italiana”, afirma aquest jove representant de l'associació Generació 2. “No volem que els nens de demà pateixin el que hem patit nosaltres”, afegeix l'italoegípcia Marwa Mahmoud, portaveu d'Italians Sense Ciutadania, un altre grup integrat per centenars de fills d'immigrants que viuen a Itàlia.

Tots dos saben que la seva no és una missió senzilla. Però no per això han deixat de lluitar amb dents i ungles i utilitzen les xarxes socials per consultar-se i planificar les seves accions (totes pacífiques). La legislació en qüestió és un projecte de llei que va presentar ja fa anys el Partit Democràtic però que segueix tenint una hercúlia oposició de partits com la Lliga Nord i el Moviment Cinc Estrelles. 

'IUS SOLI, IUS SANGUINIS, IUS CULTURAE' 

Això es perquè el projecte de llei, que ara està sent discutit al Senat, introdueix parcialment —en la seva versió actual— el ‘ius soli (en llatí, dret de sòl)’, com a criteri jurídic per concedir la nacionalitat als nens d'immigrants. Això permetria als menors nascuts a Itàlia obtenir aquest dret, sempre que els seus pares compleixin una sèrie de requisits, com tenir un permís de residència des de fa almenys cinc anys. 

A més, també es preveu que al tradicional ‘ius sanguinis (en llatí, el dret de sang), ja en vigor a Itàlia, s'hi sumi el ‘ius culturae (en llatí, dret de cultura)’. Un criteri que implica la concessió de la nacionalitat als menors immigrants que han completat almenys un pla d'estudis (escola primària o secundària). Encara que també en aquest cas als pares se'ls demanaria complir altres requisits. Segons una estimació de la fundació Leone Moressa, si són aprovades, al voltant de 800.000 nens i joves es beneficiarien de les mesures gairebé de manera immediata.

PROBLEMES D'IDENTITAT

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

“No és normal que un nen que va néixer aquí, o que va arribar aquí quan era molt petit, no sigui italià fins que compleixi els 18 anys, i fins i tot després en alguns casos. Però això és el que passa ara”, argumenta Marwa. “És difícil per a una criatura viure així. Crea problemes d'identitat”, subratlla la jove, referint-se al fet que els que no tenen passaport italià no poden -per exemple- sortir com els altres del país, o fins i tot participar en alguns concursos públics. 

Exactament com li va passar a Mohammad Abdul·lah Tailmoun, un libi que va arribar a Itàlia amb cinc anys i avui, amb 44 anys, encara no és ciutadà italià. “Vaig haver de triar un ofici que no requeria la nacionalitat italiana”, explica Tailmoun, que avui és mediador cultural. “Sé cuinar unes excel·lents lasanyes però aconseguir els papers requerits per l'actual legislació italiana és un verdader malson si, com jo, has nascut al Congo”, reflexiona Esuk Mulongandusu, que abans va ser un adolescent orfe a Itàlia després que el seu pare morís en el conflicte en aquest país africà.