L'enigma del pres Otto Warmbier

Els experts en l'hermètic país pensen que la mort de l'estudiant va ser un accident

Els Estats Units asseguren que l’assumpte no quedarà així. / ATLAS VÍDEO

3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

La gravació granulosa de les càmeres de l’hotel Yanggakdo mostrant Otto Warmbier robant un pòster propagandístic va regalar l’any passat a Pyongyang un altre actiu diplomàtic. Un dia després era detingut a l’aeroport internacional, després confessava a la televisió un delicte auspiciat per Washington i una fosca organització semiclandestina i rebia una condemna de 15 anys de treballs forçosos.

La seqüència és recurrent: un ciutadà nord-americà és detingut, condemnat i alliberat per raons humanitàries. Però la mort de l’estudiant poc després que Corea del Nord el tornés en coma ha trencat la casuística.

Els 16 nord-americans detinguts des del 2009 li han servit a Corea del Nord en negociacions amb els EUA. Bill Clinton i Jimmy Carter han viatjat com a expresidents fins a Pyongyang per emportar-se’ls després de presentar els seus honors. La jugada és vendible a l’audiència interna com una mostra de poder i misericòrdia alhora. En el context prebèl·lic actual, Otto i els altres tres detinguts eren d’un valor formidable.

DEBAT SOBRE ELS VIATGES

La mort d’aquest estudiant ha fet tornat el debat sobre els riscos de viatjar a Corea del Nord. La petita agència que va portar Warmbier ha anunciat que deixarà d’enviar-hi nord-americans. Simon Cockerell, pioner del sector i director de l’agència més important del ram, assegura que cap dels seus milers de turistes ha patit problemes ressenyables. «Només n’hi ha algun de petit i molt ocasional. Per exemple, després de fer fotos en llocs on no n’has de fer o desviar-te del grup. Tots se solucionen en el moment i amb bones cares», assenyala des de Pequín. Les agències, recorda, tenen la responsabilitat moral d’informar els turistes del que no està permès. Robar un cartell de propaganda o el proselitisme religiós, motiu de detenció d’altres nord-americans, són prohibicions elementals.

Corea del Nord sosté que Warmbier va patir una intoxicació alimentària i va caure en coma després d’ingerir un somnífer. Els metges del Centre Mèdic de la Universitat de Cincinnati han descartat aquesta versió, però tampoc han trobat indicis de cops. Hauria sorprès el contrari: els detinguts nord-americans han patit més pressions psicològiques que violència física, amb una clara tendència de suavització i sempre amb la prioritat de protegir el patrimoni diplomàtic.

Robert Park es va endur el pitjor càstig. El missioner catòlic va ser detingut el 2009 quan brandava una bíblia i va suportar tantes tortures que va demanar morir. Després de ser alliberat va explicat que diverses dones li havien donat cops als genitals. Kenneth Bae va perdre 13 quilos i va ser hospitalitzat tres vegades mentre treballava en una plantació de soja. La periodista Laura Ling va ser enviada primer a una cel·la de menys de dos metres de llarg per dos d’ample i sense finestra abans de ser traslladada a una habitació més acceptable per curar-li les úlceres. Els últims presoners han subratllat la cordialitat dels seus captors. Matthew Todd Miller va ser enviat al que va descriure com «una casa de convidats». «Estava preparat per ser torturat i em van aclaparar amb la seva amabilitat», va dir.

Notícies relacionades

Robert R. King, antic enviat especial de Washington per a assumptes de drets humans a Corea del Nord, ha assenyalat que s’evita la violència física encara que abunda la pressió psicològica. Pyongyang, opina, no pretenia el desenllaç fatal. Andrei Lankov, el més prestigiós analista de Corea del Nord, també suggereix l’accident.

La mort no té sentit fins i tot des de l’òptica nord-coreana: perd un argument negociador amb Washington i arruïna la seva pretensió de presentar-se com un govern humanitari. Passa que, quan es repeteix sistemàticament una arriscada carambola, hi ha el risc que tard o d’hora surti malament.