Trump fa marxa enrere en l'acostament a Cuba

El president dels EUA anunciarà mesures per restringir els viatges a l'illa i els negocis amb les empreses controlades pels militars cubans

Pasajeros con banderas de EEUU y Cuba en un vuelo llegado al aeropuerto de Santa Clara.

Pasajeros con banderas de EEUU y Cuba en un vuelo llegado al aeropuerto de Santa Clara. / AP / RAMÓN ESPINOSA

3
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

Des d'un lloc tan simbòlic com el Teatre Manuel Artime de Miami, consagrat a un dels líders del desembarcament fallit a Bahía de Cochinos, Donald Trump es disposa a anunciar aquest divendres un gir en la política d'acostament a Cuba promoguda pel seu predecessor. Dos anys i mig després que comencés la normalització de relacions amb l'Havana, el nou president dels Estats Units anunciarà mesures per restringir els viatges a l'illa i prohibir els negocis amb l'entramat d'empreses controlades per l'Exèrcit cubà, segons han avançat fonts de l'Administració. La marxa enrere ja va ser anticipada durant la campanya, però no serà completa perquè no s'espera el tancament de les ambaixades ni el veto a tots els intercanvis comercials.

“El plantejament general passa per permetre que continuï tant com sigui possible l'activitat comercial i els intercanvi perquè en veiem el costat positiu, els seus beneficis per als cubans”, va dir dimarts el secretari d'Estat, Rex Tillerson, al Congrés. “Per un altre costat, creiem que s'ha aconseguit molt poc a l'hora de canviar el comportament del règim a Cuba, la seva manera de tractar la gent, i avui té pocs incentius per fer-ho”. En altres paraules, això significaria que la seva Administració pretén adoptar la política del pal i la pastanaga, després que Barack Obama no condicionés el procés de normalització després de constatar el fracàs de més de mig segle d'embargament i aïllament a l'illa comunista dels germans Castro.

En el punt de mira s'ha posat GAESA, (Grupo de Administración de Empresas SA), el conglomerat de més de 50 companyies controlades per les Forces Armades Revolucionàries. Dirigit per l'esquiu general Luis Alberto Rodríguez, el gendre de Raúl Castro, tot i que hi ha rumors que es podria haver divorciat de Deborah Castro, GAESA acapara molts dels sectors més lucratius de l'economia cubana. La llista inclou més de mig centenar d'hotels, molts gestionats per cadenes estrangeres com el Grup Meliá, supermercats, botigues minoristes, companyies de lloguer de cotxes, gasolineres, empreses importadores o la nova terminal de contenidors del port de Mariel, segons diverses fonts.

Ningú sap exactament quin percentatge de l'economia cubana està controlada per GAESA, però les estimacions oscil·len entre el 40% i el 80%. “La nova política no castiga el poble cubà, sinó als membres repressors del Govern militar cubà”, va dir un alt funcionari de la Casa Blanca en una teleconferència amb la premsa. Els departaments del Tresor i Comerç ultimen mesures per prohibir les transaccions financeres directes a les empreses controlades pels militars i les forces de seguretat, tot i que es faran algunes excepcions, que encara no han sigut especificades.

“L'impacte serà enorme perquè, si no pots agafar un taxi o llogar un cotxe o quedar-te en un hotel de GAESA, es notarà”, assegura Mike González, un analista d'origen cubà de l'Heritage Foundation, un laboratori d'idees conservador i molt pròxim a l'Administració Trump. “Li farà mal al règim, als militars i a la família Castro”.

Els viatges turístics dels nord-americans fa dècades que estan prohibits, però amb Obama es van autoritzar una llarga llista de motius per visitar l'illa i diverses aerolínies van començar a operar vols directes. Les 12 categories (visites familiars, viatges humanitaris, religiosos, periodístics…) es mantindran, segons fonts de l'Administració, però es vetaran els anomenats viatges “poble a poble”, visites organitzades de caràcter educatiu per les quals es podia viatjar sense necessitat d'anar en grup sempre que incloguessin una agenda de contactes amb cubans de la societat civil.

Notícies relacionades

La revaluació de la política cap a Cuba, una de les promeses de campanya de Trump, s'està gestant des del febrer i ha enfrontat diversos sectors del poder nord-americà. “Hi ha una lluita enorme a l'Administració. Els defensors dels interessos de les empreses i els diplomàtics de carrera volen que les coses segueixin igual", diu González. També els estats agrícoles, que veuen en Cuba un mercat interessant. De l'altre bàndol, el senador republicà i excandidat a la presidència, Marco Rubio, un dels representant de la vella guàrdia anticastrista, ha sigut un dels principals impulsors del gir de Trump.

No deixa de cridar l'atenció, no obstant, que al president el preocupin els drets humans a Cuba quan els ha obviat al tractar amb altres dictadures, com les d'Egipte, l'Aràbia Saudita o els Emirats. Aquesta doble vara de mesurar presagia un retorn sense matisos a la política que els EUA va mantenir durant dècades a l'exterior, en què va recolzar sense embuts els règims proamericans i va castigar els règims díscols, per més que els seus abusos fossin igual de flagrants. Només cal veure la bel·ligerància que ha mostrat amb l'Iran, quan no va tenir cap mania a ballar agafat amb els seus amics saudites.