Les tres ànimes de Puerto Rico

El 9 de juny del 2016 quedarà per sempre gravat en la història moderna de Puerto Rico. El termòmetre s'acostava als 37 graus centígrads, quan el Tribunal Suprem dels Estats Units va establir que la sobirania última de l'illa no resideix en les seves institucions sinó en el Congrés federal. La cosa no es va acabar aquí perquè unes hores després la Cambra baixa del Congrés a Washington va fer el primer pas per imposar una junta de control fiscal, formada per set tecnòcrates nord-americans, per supervisar la política econòmica del Govern porto-riqueny, un govern a l'ombra amb autoritat per derogar les seves lleis. “Estocada a la il·lusió de l'Estat Lliure Associat”, va titular l'endemà el diari 'El Nuevo Día'.

En un moment va quedar confirmat que Puerto Rico és essencialment una colònia, que la sobirania última no resideix en la seva Constitució sinó en les institucions de Washington. Aquesta realitat contradiu la narrativa mantinguda pels partidaris de l'estatus actual i vigent des del 1952, quan l'illa caribenya va deixar de ser tècnicament una colònia nord-americana per convertir-se en un Estat Lliure Associat, un territori amb un nivell d'autogovern tan gran que hauria donat peu a una relació d'iguals amb els EUA. "És hora d'exigir un procés de descolonització”, va reclamar el diari illenc en un editorial.

Un any després d'aquell dia tan revelador i traumàtic, els tres milions i mig de porto-riquenys tornen a estar convocats a les urnes per decidir el futur del seu estatus polític i la seva relació amb Washington en una consulta. És l'etern dilema de l'excolònia espanyola. El debat mai tancat als seus carrers. “L'esport nacional”, com ho descriu el periodista d''El Nuevo Día' Israel Rodríguez Sánchez.  

Les paperetes d'aquest diumenge contemplen les tres opcions que esquerden l'ànima dels porto-riquenys. L'"estatitat" o adhesió als EUA com a estat de ple dret; l'"actual estatus territorial", potser renegociat, però essencialment el mateix, i la "independència/lliure associació", que podria donar peu a camins separats de Washington o a algun tipus de relació privilegiada entre iguals. 

CONSULTA NO VINCULANT

Però les expectatives de canvi són mínimes. L'Administració de Donald Trump no ha permès que el plebiscit sigui vinculant i, per acabar-ho d'adobar, els partits de l'oposició al governador, Ricardo Roselló, han demanat per diferents motius als seus votants que boicotegin la consulta.

“No hi ha entusiasme al carrer, en part pel boicot dels partits minoritaris. És una altra iniciativa que segurament no acabarà en res”, opina el columnista polític Rodríguez Sánchez. Així va ser en les quatre ocasions anteriors, els referèndums celebrats el 1967, el 1993, el 1998 i el 2012. Cap va tenir un resultat gaire concloent ni va comptar amb l'aval legal de Washington, i per tant res va canviar en la pràctica. Només en l'últim va guanyar l'“estatitat”, l'opció defensada pel governador i favorita en les enquestes.

La consulta arriba en un moment delicadíssim per a l'illa, sumida en una brutal crisi econòmica. Després de més d'una dècada sense creixement econòmic, la tresoreria pública està arruïnada i la població no deixa de minvar per l'imparable èxode cap al territori continental dels EUA. Incapaç de fer front a una deute que puja a 123.000 milions de dòlars, si s'inclou el també passiu contret per finançar les pensions, el Govern illenc es va declarar el mes passat en fallida amb l'esperança de poder reestructurar el deute. La seva sort dependrà dels tribunals federals nord-americans perquè al no ser un estat a l'ús no es pot acollir a les lleis de protecció de bancarrota.

POBRESA I ZIKA

L'economia, mentrestant, segueix intervinguda per la Junta fiscal i les polítiques d'austeritat s'han exacerbat. Tot això en una illa on gairebé la meitat de la població viu en la pobresa i on l'amenaça del Zika no ha desaparegut. “La gent està molt enfadada amb la Junta. Li atribueixen tots els mals, però la veritat és que les retallades són inevitables”, afirma l'economista, José Villamil, que va ser president de la Cambra de Comerç de Puerto Rico.

Aquest context és essencial per entendre la consulta perquè els partidaris de cadascuna de les opcions venen la seva com una sort de panacea per acabar amb la crisi. El conservador Roselló esgrimeix que l'adhesió als EUA aportaria ingressos addicionals a l'illa per sortir de la crisi i permetria al Govern i als seus ajuntaments reestructurar el deute acollint-se a lleis de fallida nord-americanes. Pels independentistes, que no han passat del 6% en els quatre plebiscits celebrats fins ara, donaria peu a la possibilitat que Puerto Rico negociés acords comercials amb l'exterior i tingués una política monetària pròpia.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Els sondejos donen com a favorita l'‘estatitat’, entre altres coses, perquè el Govern ha dedicat la propaganda institucional a fer campanya per aquesta opció en lloc de limitar-se a propagar la consulta. Però l'estatus difícilment canviarà. Els porto-riquenys seguiran sent ciutadans nord-americans amb dret a establir-se en qualsevol punt del país, però sense vot en les presidencials ni senadors o congressistes. El que molts consideren ciutadans de segona.

El drama dels partidaris de l'adhesió plena és que a penes hi ha interès a Washington per permetre-la. Els republicans, que controlen les dues cambres al Congrés, veuen l'illa com un territori pobre, endeutat i font de milions de vots demòcrates. Un territori que, a sobre, parla espanyol i manté amb orgull indomable la seva herència llatinoamericana.