Extremisme islamista en expansió a Europa

Després de cada atemptat, els dirigents europeus anuncien que combatran l’expansió de l’extremisme islàmic. Però amb prou feines s’ha fet res efectiu per frenar el ràpid creixement a Europa de l’integrisme salafista o wahhabita, una interpretació autoritària, literal i medieval de l’islam promoguda per l’Aràbia Saudita, que és la base ideològica de l’Estat Islàmic, Al-Qaida i els terroristes islàmics a tot el món.

«Els principis del salafisme estan darrere de l’actual erupció del gihadisme», assenyala el  sociòleg expert en islamisme Gilles Kepel. El mateix opina l’organització juvenil musulmana més gran del món, Gerakan Pemuda Ansor d’Indonèsia, que va destacar el 23 de maig en una declaració institucional que els «més de 50 anys de proselitisme saudita» i «adoctrinament dels musulmans en l’odi religiós» estan «intrínsecament connectats» a l’actual onada d’extremisme i terrorisme.

Un informe dels serveis d’intel·ligència alemanys, filtrat al desembre per Süddeustscher Zeitung, advertia que les organitzacions religioses de l’Aràbia Saudita i els països del Golf, amb el suport dels seus governs, financen l’expansió del salafisme a Europa. Aquesta tasca de proselitisme, a través de finançar mesquites, imams, escoles integristes, beques, viatges i llibres, constitueix una «estratègia a llarg termini per influir» a Europa i «forma part de la política exterior» de l’Aràbia Saudita i els països del Golf, alertava l’informe.

Entre les organitzacions responsables de l’expansió del salafisme a la UE, l’informe destacava la Lliga Musulmana Mundial de l’Aràbia Saudita, la Revival of Islamic Heritage Society (RIHS) de Kuwait i l’Eid Charity Fundation de Qatar. La kuwaitiana RIHS està prohibida als Estats Units des del 2008 pel seu suport a grups i actes terroristes. Encara que aquestes organitzacions oficialment rebutgen la violència i el terrorisme, a la pràctica «no hi ha una distinció consistent entre el proselitisme i el gihadisme salafista», segons els serveis d’intel·ligència alemanys.

El 4% dels musulmans a la Gran Bretanya «simpatitzen amb els que cometen actes terroristes com a forma de protesta política», va revelar l’any passat un sondeig d’ICMUnlimited per a Channel 4. Amb una població musulmana de 2,8 milions a la Gran Bretanya, aquest percentatge representa que hi ha 112.000 musulmans que simpatitzen amb els terroristes i que poden oferir-los suport i protecció.

MESQUITES A CATALUNYA

Aquests mateixos cercles socials d’ajuda als gihadistes existeixen a França, Bèlgica, Alemanya i Espanya, com han revelat els successius atemptats, els complots desarticulats, les xarxes d’enviament de combatents a Síria i les nombroses mesquites clausurades per vincles terroristes (una vintena a França segons el Govern). A Catalunya existeixen unes 80 mesquites salafistes, cosa que representa un terç del total, segons la policia.  

El salafisme que es fomenta a Europa es distingeix pel seu caràcter intolerant, per considerar Occident com un enemic i per la seva voluntat d’imposar-se com a única interpretació de l’islam. El salafisme rebutja el contacte amb els «infidels» europeus, fomenta el tancament en si mateixes de les comunitats musulmanes, condemna els valors europeus i la democràcia com a incompatibles amb l’islam i promou i aplica pràctiques contràries al Dret Europeu, com la submissió, segregació i violència contra les dones.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Malgrat les múltiples evidències, els governs segueixen sense adoptar mesures efectives per tallar el finançament de la radicalització islàmica a Europa. Per exemple, l’informe sobre el finançament exterior dels grups gihadistes, encarregat el desembre del 2015 pel llavors premier britànic, David Cameron, segueix sense completar-se i probablement no es farà públic perquè el seu contingut és «molt sensible», segons el Ministeri de l’Interior. El Govern no vol perjudicar les seves relacions amb l’Aràbia Saudita i els països del Golf, els petrodòlars dels quals són essencials per al sector bancari britànic i la City londinenca, a més a més dels multimilionaris contractes d’exportació d’armes. França, Alemanya, Bèlgica i Espanya també tenen enormes interessos econòmics amb l’Aràbia Saudita. Espanya va exportar a Riad 900 milions només en armament entre els anys 2014-2016.

«Els 10.000 milions de contractes» dels estats europeus amb l’Aràbia Saudita i els països del Golf enceguen els governs i impedeixen una lluita efectiva contra les arrels de l’extremisme islàmic i «la ideologia radical i violenta que transmet l’Aràbia Saudita als terroristes», assenyala Pierre Conesa, ex alt funcionari del Ministeri de Defensa francès, especialista en terrorisme i autor del llibre Dr. Saud et Mr. Djihad.  A Occident, subratlla Conesa, existeix una mena de tabú a criticar Riad i s’oblida que el verdader «enemic d’Occident és el salafisme i que el seu pare és l’Aràbia Saudita». Alain Chouet, exresponsable del servei d’informació de seguretat francès, assenyala que l’Aràbia Saudita «patrocina el gihadisme des de fa més de 30 anys» sense que a la UE sembli importar-li.