Macron s'encamina cap a una majoria absoluta en les legislatives

S'acosta un sisme a l’Assemblea Nacional francesa, una autèntica recomposició del mapa polític, i el partit del flamant president de la República, Emmanuel Macron, que hi concorre amb l’etiqueta «La República En Marxa» (LREM), té moltes paperetes de convertir-se en una força gairebé hegemònica. L’ascendent popularitat del president francès ha obert la possibilitat al seu partit d’obtenir la majoria absoluta en les pròximes eleccions legislatives, fet que li donaria la clau per posar en pràctica la seva ambiciosa agenda de reformes.        

Encara que en política interna el seu camí no ha sigut tan expedit com es podia esperar, la seva hàbil estratègia de comunicació des que va ser elegit el 7 de maig ha atorgat a Macron un capital que provarà de rendibilitzar d’aquí una setmana, en la primera volta dels comicis.

ROL

Macron ha decidit reinterpretar el rol que Charles de Gaulle va portar a terme en la dècada dels anys 60 reivindicant per a França el paper de superpotència, tant iniciant el camí de les proves nuclears com abandonant, en plena guerra freda, l’estructura militar de l’OTAN. Per la seva part el jove president, de 39 anys, ha jugat les seves cartes sobretot en l’arena internacional per situar-se com l’anti-Donald Trump, especialment després de l’anunci del president nord-americà que retirava el seu país de l’Acord de París sobre el clima. 

Amb el senzill eslògan de Fem el nostre planeta gran un altre cop, que parafraseja el lema electoral de Trump, Macron s’ha establert com la punta de llança del moviment global de rebuig al nord-americà. I poques coses provoquen més plaer íntim als francesos que veure el seu líder plantar cara a la superpotència mundial que són els EUA. De Gaulle a part, si Jacques Chirac disfruta dels índexs de popularitat més elevats entre els expresidents francesos es deu en gran part al fet d’haver dit no a George Bush fill quan els EUA van envair l’Iraq el 2003.

ENQUESTA

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Segons l’última enquesta, difosa divendres passat, el macronisme s’emportaria el 31% dels vots en la primera volta, molt per davant dels conservadors Republicans (22%) i l’ultradretà Front Nacional (18%). Aquestes xifres no reflecteixen bé el que pot succeir en l’assignació d’escons perquè el sistema a dues voltes penalitza l’extrema dreta i dispara les opcions del partit que més s’enfronta als lepenistes. En aquest cas, La República En Marxa.

Algunes projeccions atorguen al macronisme entre 395 i 435 diputats. La majoria absoluta se situa en 289. La dreta aconseguiria de 95 a 115 escons. El Front Nacional tindria entre cinc i 15 representants, per sota fins i tot dels esquerrans de La França Insubmisa (10-20).