Putin admet per primera vegada el pirateig rus, encara que nega haver-lo ordenat

Després de negar amb afany durant mesos l’existència mateixa del pirateig informàtic rus amb l’objectiu d’influir en les eleccions presidencials nord-americanes de novembre en favor del candidat Donald Trump, el president rus, Vladímir Putin, va admetre ahir la possibilitat que «patriotes russos» haguessin participat en el pirateig dels ordinadors del Partit Demòcrata per perjudicar la candidata Hillary Clinton. No obstant, va negar rotundament que l’Estat rus hagués ordenat o hagués tingut cap relació amb aquestes activitats.

  

 «Si ells (els pirates) són patriotes, i comencen a fer la seva pròpia contribució en el que consideren que és un combat legítim contra aquells que parlen malament de Rússia, ¿és potser possible? Teòricament és possible», va declarar el mandatari rus davant d’un grup de periodistes estrangers.

    

Després d’equiparar els 'hackers' amb esperits lliures que actuen segons els seus impulsos, el líder del Kremlin va negar que l’Estat rus com a tal hi estigués involucrat. «A nivell estatal, ni hem participat en això, ni vam planejar fer-ho; tot al contrari, estem intentant combatre-ho al nostre propi territori», va continuar.

    

MOMENT CRUCIAL

Les paraules de Putin es produeixen en un moment crucial, ja que coincideixen en el temps amb una pugna entre Rússia i els Estats Units que s’està desenvolupant a la República Txeca i que podria proporcionar a Washington informació interna sobre l’abast del fenomen del pirateig. Un tribunal txec acaba de decidir que Ievgueni Nikulin, un ciutadà rus de 29 anys arrestat a l’octubre per la policia txeca i l’FBI, és susceptible de ser extradit als Estats Units  i Rússia.

    

Tot just ser detingut, la justícia nord-americana va sol·licitar l’extradició de Nikulin. Moscou va posar el crit al cel i va acusar Washington de perseguir els seus ciutadans. Poc després, Moscou va llançar al seu torn un mandat d’arrest internacional contra Nikulin, acusant-lo de frau informàtic. La decisió final la prendrà el Ministeri de Justícia txec, en un país on el seu president, Milos Zeman, no oculta les seves simpaties envers el Kremlin.

    

Espanya també es podria veure implicada en la polèmica en un futur no gaire llunyà. Dos suposats pirates informàtics russos han sigut detinguts en els últims mesos en territori espanyol amb mandats d’arrest internacionals, i un d’ells –Piotr Levaixov–, per activitats relacionades amb la suposada interferència en les eleccions presidencials nord-americanes, segons va declarar la seva dona a la cadena governamental RT.

    

La primera reacció als EUA a les paraules del mandatari rus va venir de la mà del demòcrata Adam Schiff, membre de la comissió d’Intel·ligència a la Cambra de Representants encarregada d’investigar la possible col·lusió de la campanya de Trump amb personalitats russes. El congressista va afirmar que no podia ni «creure» ni «acceptar» les declaracions del líder del Kremlin.  

    

En un moment en què la investigació als EUA estreny el setge sobre excol·laboradors del president Donald Trump i fins i tot membres del seu entorn més pròxim per possibles contactes inapropiats amb representants russos, com el seu gendre Jared Kushner, Putin va realitzar de nou un encès elogi del seu homòleg nord-americà. «He de reconèixer que m’encanten aquesta mena de persones; són senzilles, directes, tenen una visió molt franca de les coses, i això pot ser molt profitós», va apuntar.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

    

Després d’admetre que no sabia si serà possible la «millora» de relacions a la qual aspirava amb l’elecció de Trump, Putin va denunciar,  a l’inici de l’entrevista, el que va considerar «russofòbia», provocada pel sorgiment «d’un món multipolar» al qual s’oposen els «partidaris del monopoli».