Els iranians elegeixen president en un clima polaritzat

L'actual mandatari, el moderat Hassan Rohani, intentarà revalidar el seu càrrec davant el conservador Ehrahim Raisi, pròxim al líder suprem

La campanya electoral ha estat marcada per l'economia i l'absència en el debat de la intervenció a Síria i altres conflictes

jgblanco38496490 abd04 teher n ir n 18 05 2017 mujeres muestran sus hue170519100952 / ABEDIN TAHERKENAREH

jgblanco38496490 abd04  teher n  ir n   18 05 2017   mujeres muestran sus hue170519100952
 

/

3
Es llegeix en minuts
Ana Alba
Ana Alba

Periodista.

ver +

Més de 56 milions d'iranians estan convocats avui divendres a les urnes en unes eleccions presidencials en què el moderat Hassan Rohaniactual president, i el conservador Ebrahim Raisi lliuren la principal batalla. Els ciutadans elegeixen també avui els seus representants als consells municipals, que escullen l'alcalde i supervisen el Govern local.

Els 63.500 col·legis electorals que s'han instal·lat a tot el país han obert a les 8.00 hores i tenen previst tancar a les 18.00, encara que l'horari de votació se sol ampliar diverses hores per fomentar la participació.

Rohani ha votat aquest divendres a primera hora al centre religiós i cultural Hoseiniye Erxad, a Teheran, i ha demanat als iranians que vagin a les urnes. "La presència massiva (dels ciutadans) en les eleccions enforteix el poder nacional i la seguretat", ha afirmat Rohani.

"A qualsevol candidat que sigui elegit se l'ha d'ajudar perquè porti a terme aquesta gran responsabilitat (...), se l'ha d'ajudar amb unitat, empatia i alegria", ha assenyalat l'actual president iranià, de 68 anys.

MENYS CONTROLS SOCIALS

Durant el mandat del clergue Rohani, Teheran ha firmat un acord sobre el seu programa nuclear amb les principals potències occidentals que ha suposat l'aixecament de diverses sancions contra l'Iran i el principi de la seva recuperació econòmica. Rohani, acadèmic i doctor en Dret (va estudiar al Regne Unit), ha obert l'Iran al món i ha relaxat els controls socials.

L'actual president s'enfronta a Raisi, de 56 anys, també clergue i custodi de la fundació del mausoleu de l'imam Reza a la ciutat de Mashad que ha sigut fiscal general de l'Iran. A l'inici de la campanya electoral, era una figura poc carismàtica i bastant desconeguda, però va aconseguir formar una coalició conservadora i populista que l'ha convertit en el principal rival de Rohani.

Raisi és molt pròxim al líder suprem iranià, l'aiatol·là Ali Khamenei, que té l'última paraula sobre les decisions polítiques. El president ostenta amplis poders, però el líder suprem està per sobre d'ell.

CANDIDATS MINORITARIS

Dos candidats més concorren a les presidencials, l'exministre de Cultura conservador Mostafa Mirsalim i exministre d'Indústria reformista Mostafa Hashemitaba, encara que les previsions són que no obtinguin un resultat significatiu.

Fins dilluns passat es presentaven dos candidats forts més, el reformista vicepresident Eshaq Jahangiri i el conservador alcalde de Teheran Mohammad Bagher Ghalibaf. Tots dos es van retirar dimarts de la contesa. Jahangiri va anunciar el seu suport a Rohani i Ghalibaf a Raisi.

Els pronòstics dels analistes indiquen que la batalla electoral es podria resoldre en primera volta, però si cap dels quatre candidats aconsegueix el 50% + 1 dels vots, s'haurà de celebrar una segona ronda el 26 de maig.

Els resultats, aquest any, s'anunciaran de manera gradual a mesura que es vagi fent l'escrutini dels vots, no s'esperarà que estiguin tots comptats per donar les xifres finals.

POLARITZACIÓ DELS VOTANTS

Les eleccions, per a les quals s'han desplegat 71.000 supervisors i 300.000 policies, han estat precedides per una campanya electoral més apassionada que en altres cites electorals i en què s'ha parlat molt d'economia.

L'ambient està bastant polaritzat entre els iranians que prefereixen l'aperturisme de Rohani i els que s'inclinen per les promeses de creació d'ocupació de Raisi.

Encara que la firma de l'acord nuclear ha suposat que l'Iran recuperés l'accés a milers de milions de dòlars i una gran part de les seves exportacions de petroli, reduís molt la inflació (del 40% al 7,5%) i passés els índexs de creixement econòmic de números negatius a un positiu 7,5%, Rohani no ha aconseguit reduir l'atur ni atraure les inversions internacionals necessàries per aconseguir-ho.

SENSE REFERÈNCIES A SÍRIA

Notícies relacionades

En el debat electoral no hi ha hagut referències a la intervenció iraniana Síria i en altres conflictes del Pròxim Orient com el Iemen. Ningú s'ha qüestionat el cost econòmic d'aquestes intervencions ni tampoc l'humà. La política exterior està molt dirigida i controlada pel líder suprem i el paper del president és limitat.

Raisi s'ha mostrat partidari de la línia oficial de suport al règim del president sirià, Baixar al-Assad, que presenta la lluita a Síria com a necessària per combatre contra els gihadistes de l'Estat Islàmic (EI). Rohani no s'ha mostrat discordant amb aquests principis.

Temes:

Iran Eleccions