La victòria de Macron suposa una forta dosi de moral per als líders europeistes

Els principals dirigents europeus reben amb gran optimisme i esperança l'arribada a l'Elisi del canditat centrista d'En Marxa

zentauroepp38330631 emmanuel macron  head of the political movement en marche   170507175607

zentauroepp38330631 emmanuel macron head of the political movement en marche 170507175607 / JEAN-PAUL PELISSIER

3
Es llegeix en minuts

Els principals líders europeus van reaccionar amb rapidesa i un gran alleujament a la victòria d’Emmanuel Macron. Pocs minuts després de saber-se els primers sondejos a peu d’urna, a les vuit del vespre, els seus comptes de Twitter es van posar en marxa, així com les seves oficines de premsa, que van emetre comunicats. També ho va fer el president dels Estats Units, Donald Trump, que fidel a la seva afició per Twitter va escriure: «Enhorabona a Emmanuel Macron en la seva gran victòria com a nou president de França. ¡Tinc moltes ganes de treballar amb ell!».

    

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, per la seva banda,  va tuitejar: «Enhorabona a Emmanuel Macron, nou president de França. Treballarem França i Espanya per una Europa estable, pròspera i més integrada». En un comunicat posterior, Rajoy va qualificar el país veí de «soci estratègic d’Espanya».

    

La cancellera alemanya, Angela Merkel, a través del seu portaveu, va qualificar el triomf del candidat centrista d’¡En Marxa! com «una victòria per a una Europa forta i unida». La dirigent germànica va apostar per reforçar l’eix francoalemany –les dues economies més potents de la zona euro–, una idea que el mateix Macron s’ha esforçat a subratllar durant la campanya electoral. El president electe francès ja va dir dies enrere que una de les seves primeres accions com a cap d’Estat seria reunir-se amb la cancellera alemanya.

EUFÒRIA A BRUSSEL·LES

Des del Regne Unit, la primera ministra britànica, Theresa May, es va limitar a felicitar «calorosament» el president electe en un comunicat emès des de la seva oficina, en què va recordar que França és un dels «més pròxims aliats» del Regne Unit. «Avançarem per treballar junts», va dir May, defensora del brexit, davant d’un Macron fidel al projecte europeu, dues visions del futur del vell continent completament oposades.

    

La reacció de Brussel·les va ser d’eufòria, com un baló d’oxigen després dels últims revessos. El president de la Comissió Europea, el luxemburguès Jean-Claude Juncker, va fer servir Twitter i un comunicat posterior per felicitar Macron. «Feliç que els francesos hagin elegit un futur europeu. Junts per una Europa més forta i més justa», va escriure a la xarxa social. «Confiem que la nostra col·laboració serà molt fructífera i que ens permetrà avançar junts en els nostres objectius comuns».

FRACÀS DE LES «FALSES NOTÍCIES»

En termes similars es va expressar el president del Consell Europeu, el polonès Donald Tusk, que va felicitar els francesos per haver «elegit la llibertat, la igualtat i la fraternitat, i no la tirania de les falses notícies», en referència a les històries enganyoses sobre Macron que han anat apareixent a les xarxes socials abans de les eleccions.

  

 «¡Hurra!, l’esperança de Macron president recorre Europa», va escriure, per la seva banda, el primer ministre italià, Paolo Gentiloni, mentre que el seu col·lega belga, Charles Michel, interpretava la victòria de Macron com un «rebuig» al projecte «perillós» de Le Pen. El cap del Govern grec i cap del partit d’esquerra Syriza, Alexis Tsipras, va mostrar l’esperança de poder «treballar estretament» amb Macron. El president electe francès es va mostrar favorable a portar a terme una reestructuració del deute grec.

    

La veu dissonant de la jornada va venir del britànic Nigel Farage, exlíder del partit euròfob i xenòfob UKIP: «L’oferta de Macron són cinc anys més de fracassos, de més poder a la Unió Europea i de continuar amb l’obertura de fronteres. Si Mariene (Le Pen) es manté, pot guanyar el 2022».

Notícies relacionades

    

La derrota de Le Pen arriba després de la que va patir també l’ultradretà Geert Wilders en les eleccions holandeses, en què va quedar a molta distància del liberal Mark Rutte, resultat que va suposar un altre toc de moral per als europeistes.