Lió, capital de la macronia

Dimecres a mitja tarda, al costat de l’estació de Part Dieu, a Lió, l’Ilias i tres joves més reparteixen fullets demanant el vot per a Emmanuel Macron. Fins a 100.000 se n’hauran distribuït a la ciutat entre les dues voltes electorals. Com ells, altres equips d’¡En Marxa! pentinen cada dia la metròpolis –la tercera de França després de París i Marsella– en una batalla que saben que guanyaran. Macron va treure aquí en la primera volta el 30,31% dels vots, sis punts més que la mitjana nacional. Marine Le Pen, el 8,8%.

Però Macron deu alguna cosa més a Lió que aquests centenars de milers de vots. Va ser a la ciutat banyada pel Roine i el Saona on va començar a prendre forma l’aventura política que l’ha catapultat en tan sols un any fins a les portes de l’Elisi. Aquí, a la universitat d’estiu del 2015, va coincidir amb l’alcalde socialista de la ciutat, Gérard Collomb –igual que ell, un altre esperit lliure en el partit de François Hollande–, que es va convertir en el primer càrrec públic que li va oferir  suport quan ¡En Marxa! encara no existia i Macron encara ocupava el Ministeri d’Economia.

«Ens va fer un discurs extraordinari sobre com estava canviant el món», recorda encara Collomb, que des d’aleshores va posar tota la maquinària del partit socialista local al servei d’aquesta nova figura emergent. Personalment, es va ocupar de recollir les 500 firmes de càrrecs públics per facilitar la seva candidatura a l’Elisi. El 4 de febrer, li va regalar un gran míting al palau d’esports.

Els marchants –l’armada de voluntaris sobre la qual descansa la conquista de Macron de l’Elisi– han fet la resta: porta a porta, conferències, debats, repartiment de fullets. Múltiples i petits actes diaris d’una campanya inspirada en el moviment que va portar Barack Obama a la presidència dels EUA el 2008.

«No som d’esquerres ni de dretes. Estem amb Macron, que uneix i no divideix», diu una noia que s’acosta a recollir un fullet d’¡En Marxa!. Amb menys entusiasme, l’Olivier confessa que no el va votar a la primera volta i que ho farà ara amb l’esperança que governi per a la classe mitjana.

Un perfil ampli

Classes mitjanes urbanes i formades en què Macron té el seu principal calador de vots. Un estudi del Centre d’Investigacions de Ciència Política (Cevipof) publicat dimecres per 'Le Monde' donava les claus del perfil del votant de Macron: és el favorit entre els joves urbans formats (60%), els estudiants (70%), els quadros superiors i professions intermèdies (74% i 67%), les dones (62%) i els pensionistes (65%). Però el seu vot és abans que res metropolità: aconsegueix el 64% dels sufragis a les ciutats de més de 200.000 habitants.

Per les seves característiques, i de la mà de l’alcalde Collomb, Lió s’ha erigit en la capital de la 'macronia'. Dinàmica, vibrant i oberta com el candidat. Primer pol industrial de França, seu de farmacèutiques i de cinc universitats que atrauen estudiants de tot el país i Europa, el seu nou barri de negocis La Confluence és el far de la renovació urbanística. Nascut en una antiga i deteriorada zona industrial, ara s’hi assenten les noves 'start-up' tecnològiques de la ciutat, un nus de comunicacions, a dues hores de París en alta velocitat i a poc més d’una hora per carretera de Ginebra.

«La seva joventut, el seu pragmatisme, la seva idea de renovació». És el que l’Ilias destaca de Macron.  Aquest noi de 19 anys va decidir el juliol del 2016 fer un salt en la seva vida d’estudiant i va passar a formar part de Joves amb Macron. Ara ja pertany a ¡En Marxa! i col·labora amb el comitè local del Districte Tercer de Lió. És un dels 250.000 marchants, repartits en més de 4.000 comitès locals, una estructura horitzontal i de base que els ha permès multiplicar la seva presència en campanya organitzant fins a 1.000 petits actes al dia, presumeixen.

La idea de la «renovació» és la que més destaquen altres simpatitzants de Macron.  De «reconstrucció» prefereix parlar l’Olivia, una dona de trenta i pocs anys, de la mateixa generació que Macron (en té 39), que descansa en una terrassa d’un dels carrers comercials que desemboquen a la immensa plaça Bellecour.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

En aquesta mateixa plaça a ser on dimarts una desena de militants del moviment Tot Menys Macron van desplegar una pancarta amb aquest eslògan. Els organitzadors havien promès una gran «manifestació nacional» i només van ser 200 persones, representants de les famílies de la dreta radical i la ultradreta, les que van demanar vetar el pas a «l’estafa més gran de la història».

Un discurs que no arrela a la ciutat cosmopolita i oberta on el candidat d’¡En Marxa! ha aconseguit federar el vot d’esquerres i dretes en un espai de centre, al voltant d’un discurs europeista i d’obertura al món. Lió, la ciutat on va començar tot de la mà d’un alcalde visionari. Un mentor que és possible que també ara faci el salt a París, quan el seu protegit s’instal·li a l’Elisi.