L'Església catòlica francesa guarda silenci davant la segona volta

L'actitud contrasta amb la crida dels líders protestant, jueu i musulmà de votar Macron per barrar el pas a Le Pen

mbenach38255348 marine le pen  french national front  fn  candidate for 2017170501222943

mbenach38255348 marine le pen french national front fn candidate for 2017170501222943 / CHARLES PLATIAU

2
Es llegeix en minuts
Marta López
Marta López

Periodista

ver +

El discurs xenòfob i excloent de Marine Le Pen no té cabuda a la República Francesa perquè és del tot incompatible amb els seus valors. Així ho han vist els líders de les confessions protestant, jueva i musulmana, que en una declaració conjunta han cridat aquest dijous a votar per Emmanuel Macron diumenge que ve. Una crida que contrasta amb el silenci mantingut per la Conferència Episcopal catòlica, que s'ha abstingut de donar una consigna de vot, tot i que alguns bisbes a títol individual han demanat barrar el pas al Front Nacional (FN).

"Nosaltres, profundament compromesos amb els principis republicans de llibertat, igualtat, fraternitat, igual que amb els valors universals d'acollida, obertura a l'altre i solidaritat, convidem els francesos a mobilitzar-se el 7 de maig per fer triomfar a les urnes la França generosa, tolerant i oberta al món", diu la declaració firmada conjuntament pel president de la federació protestant de França, Fançois Clavairoly; el president del Consell Francès de Culte Musulmà (CFCM), Anouar Kbihech, i el gran rabí de França, Haïm Korsia. Els tres firmants criden al "vot republicà" per Macron, perquè per sobre de la "neutralitat política" a què estan subjectes per la seva funció, diuen que actuen com a "ciutadans responsables".

Però l'excepcionalitat d'aquestes eleccions no ha fet fer el mateix pas endavant a l'Església catòlica, que s'ha mantingut en silenci des del 23 d'abril, quan dues hores després que tanquessin els col·legis electorals en la primera volta, es va limitar a recordar els "fonaments", com l'acollida dels refugiats o el valor de la família, per ajudar al "discerniment", però sense oferir consigna de vot. Una actitud que ha portat alguns bisbes a pronunciar-se pel seu compte en contra de Le Pen i 38 organitzacions cristianes de base a demanar “que no se cedeixi a la temptació del replegament”.

Són variades les veus que critiquen que l'Església no estigui a l'altura de les circumstàncies, amb la ultradreta més a prop del poder que mai. El diari catòlic ‘La Croix’ va lamentar que en aquesta ocasió els bisbes no hagin alçat més clarament la veu com sí que ho van fer el 2002, quan en segona volta es van enfrontar el conservador Jacques Chirac i l'ultra Jean-Marie Le Pen i van sortir en suport del primer.

LA FIGURA DE MARION MARECHAL LE PEN

Notícies relacionades

Però, a diferència de llavors, bona part de l'electorat catòlic practicant -el 10% o el 15% del cos electoral- s'ha quedat ara orfe. El 46% d'aquests electors van votar el candidat dels Republicans, François Fillon, i una bona part d'ells se senten temptats ara de donar el seu suport a Marine Le Pen, seduïts sobretot per la figura de la neboda de la candidata, Marion Marechal Le Pen, molt més conservadora que la seva tieta en les qüestions socials, com en la defensa d'idea de la família tradicional.

"La capacitat del Front Nacional d'atraure els catòlics practicants és real", resumeix a les pàgines de 'Le Monde' Jérôme Fourquet, de l'institut de sondejos IFOP. I davant aquesta realitat, els bisbes es divideixen i la cúpula eclesial calla.