Hamon certifica l'enfonsament dels socialistes francesos

El mes de gener passat, Benoît Hamon es va imposar a Manuel Valls en les primàries que el van convertir en el candidat oficial del Partit Socialista Francès a les eleccions presidencials. Aquell resultat va consumar la fractura entre les dues ànimes del partit. Per un costat, el rebel exministre d’Educació del fins ara president François Hollande a l’ala esquerra de la formació. Per l’altre, l’ex primer ministre nascut a Barcelona defensant una línia reformista.

A les urnes instal·lades ahir, el vot estimat obtingut per Hamon, el 6,2%, el deixa fora de la segona volta i consuma l’anunciada implosió del partit que va forjar François Mitterrand el 1971. Molt crític amb la deriva liberal del president Hollande, Hamon no ha aconseguit ni el suport del partit ni el favor d’un electorat que ha vist en el candidat de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, un representant més legítim de l’esquerra que el socialista de 49 anys.

Tot i que va aconseguir unir els ecologistes de Yannick Jadot, que va retirar la seva candidatura afegint-se al projecte d’Hamon, l’ascens imparable de Mélenchon li ha complicat massa les coses.

El polític que ha fet bandera de la renda única universal ha sigut també víctima de l’hemorràgia de vots cap al camp del centrista Emmanuel Macron, que ha rebut el suport de pesos pesants de l’Executiu francès, començant pel mateix Valls. Amb aquest gest fratricida, l’ex primer ministre va sumir el partit en el caos i va obrir el camí cap a l’escissió.

LEGISLATIVES DEL JUNY

S’haurà d’esperar a mitjans de juny, quan se celebrin les eleccions legislatives, per conèixer la nova relació de forces, encara que la sort del Partit Socialista es decidirà al Congrés del mes de setembre vinent. Tothom dona per fet que ara comença el temps de la recomposició.

Notícies relacionades

Eleccions a França 2017: últimes notícies en directe

Marine Le Pen, la 'prioritat nacional'

Està en joc el futur del partit. Des que Hollande va arribar a l’Elisi el maig del 2012, l’esquerra no ha deixat de perdre totes les eleccions intermèdies. Els militants estan molt desorientats, i els electors, decebuts.

Minat per les contradiccions internes, amb la derrota d’ahir, aquestes no faran més que augmentar en el socialisme francès. Tot en un context d’hores baixes per a la socialdemocràcia europea.