LA CARRERA A L'ELISI

El terror posa un final traumàtic a la campanya a França

Els principals candidats suspenen els mítings i mostren la seva fractura malgrat les crides a la unitat

El primer ministre acusa Fillon i Le Pen d'instrumentalitzar "sense vergonya" la por amb fins polítics

monmartinez38131924 chr09 par s  francia  21 04 2017   varias personas lloran tr170421192053

monmartinez38131924 chr09 par s francia 21 04 2017 varias personas lloran tr170421192053 / CHRISTOPHE PETIT TESSON

3
Es llegeix en minuts
Marta López
Marta López

Periodista

ver +

«No canviarem». Céline, de 27 anys, va tornar ahir als Camps Elisis, que lluïen com és habitual, amb les seves terrasses plenes de parisencs i turistes i el tràfec d’entrades i sortides en els seus coneguts comerços. Només un núvol de periodistes amb les càmeres i els ordinadors, uns senzills rams de flors a terra i un visible desplegament policial recordaven que menys de 24 hores abans allà havia caigut mort a trets un policia, en l’últim atemptat amb què l’Estat Islàmic (EI) ha sacsejat un país que viu de sobresalt en sobresalt des de fa dos anys, en els quals el terrorisme ha segat més de 230 vides.

La que està considerada una de les avingudes més belles del món ha esborrat les empremtes del pànic viscut. Com han anat fent els francesos cada vegada que el terrorisme ha actuat: sense cedir a la por, reprenent la quotidianitat. Però res és normal ara, quan el país es prepara per votar demà en les eleccions presidencials sota aquest nou impacte emocional. La campanya més volàtil de les eleccions més incertes en dècades ha patit una nova sacsejada i ha tingut un final traumàtic, amb la suspensió dels últims actes d’alguns dels candidats i declaracions que posen al descobert una fractura, malgrat les reiterades crides a la unitat.

Es desconeix quina pot ser la influència de l’atemptat en el vot, però per poca que sigui pot resultar decisiva. L’últim sondeig, realitzat abans de l’atemptat, situa els quatre candidats favorits en una forquilla de cinc punts amb el 27% d’indecisos encara. Laurine, parisenca, votant d’esquerres i a aquestes altures indecisa, té por que l’atac beneficiï la ultradretana Marine Le Pen i el conservador François Fillon, que s’exhibeixen com a garants de la mà dura, la llei i l’ordre en temps convulsos.

ANSIETAT

Perquè malgrat reprendre la vida amb normalitat, l’ansietat amb la qual viuen els francesos de saber-se objectiu del terrorisme gihadista és evident. «No estem segurs enlloc, però hem de viure amb això. Si passa, passa», deia Claire uns metres més avall del lloc de l’últim atac, davant de la FNAC, on un membre de la seguretat privada registrava bosses i feia obrir la jaqueta a tothom que hi volia entrar. Els treballadors d’Yves Rocher i Marks & Spencer, els més pròxims al tiroteig, tenen ordres de no parlar amb els periodistes, però sí que reben personal del SAMU (assistència mèdica) uniformat de blanc, possiblement d’ajuda psicològica.

L’atemptat de dijous al cor de la capital francesa se suma a l’arrest dimarts a Marsella de dos individus francesos de 23 i 29 anys que preparaven una acció «imminent i molt violenta», cosa que va portar a reforçar el nivell de seguretat al voltant dels candidats. El mateix Govern va reconèixer que el risc d’atemptat «era més elevat que mai». Hi ha psicosi.

Els últims mítings per aconseguir el vot dels indecisos van ser substituïts per declaracions d’aire institucional i solemnes. Le Pen i Fillon van tornar a exhibir el seu llenguatge més dur davant el terror i van reclamar al Govern més esforços en la lluita antiterrorista. També el candidat centrista, Emmanuel Macron, va dir que s’ha de ser «implacable», mentre que el socialista Benoît Hamon i l’esquerrà radical Jean-Luc Mélenchon van mantenir la seva agenda per transmetre el missatge, precisament, de fermesa davant els terroristes que, van dir, volen atacar la democràcia francesa.

Notícies relacionades

El president francès, François Hollande, va presidir a primera hora del matí una reunió extraordinària a l’Elisi (a prop del lloc de l’atemptat) del Consell de Defensa a la qual van assistir també el primer ministre, Bernard Cazeneuve, i els ministres d’Interior, Matthias Fekl, i de Justícia, Jean-Jacques Urvoas. El Govern ha mobilitzat 50.000 policies i soldats més per garantir la «vigilància absoluta» promesa per Hollande de cara a la celebració de les eleccions.

CONTUNDENT

El missatge de Cazeneuve al final de la reunió va ser contundent: «Res ha d’impedir el moment democràtic fonamental del nostre país diumenge que ve». I en un moment va fer miques la tan apel·lada unitat contra el terrorisme a l’acusar Le Pen i Fillon d’«instrumentalitzar» l’atemptat, reprotxant-los «explotar sense vergonya la por i l’emoció amb objectius polítics». Demà, els francesos diran la seva, sobre el nou president i també sobre un flagell que des de fa dos anys els ha alterat la vida. 

El terrorista, un delinqüent reincident i radicalitzat