Va repetir que no convocaria eleccions anticipades, però May va tornar a donar un gir inesperat

mbenach38092084 british prime minister theresa may speaks to the media outsi170418213439

mbenach38092084 british prime minister theresa may speaks to the media outsi170418213439 / DANIEL LEAL-OLIVAS

2
Es llegeix en minuts
Begoña Arce
Begoña Arce

Periodista

ver +

«No n’hi haurà. Això no passarà. No hi haurà unes eleccions generals anticipades». Theresa May ho repetia a tothom que ho preguntava, fins i tot abans de ser nomenada el juliol passat primera ministra. Un nomenament de rebot i per carambola, després de la victòria del 'brexit' i la marxa vergonyosa de David Cameron, que va deixar per als altres resoldre un gran problema creat per la seva irresponsabilitat. Davant un tarambana com Boris Johnson –apartat a traïció del lideratge que havia cregut assegurat–, May els va semblar a molts, en aquell moment de desconcert, «un parell de mans segures». Una moderada disposada a complir la legislatura fins al 2020, com es va afanyar a dir al juny, quan va presentar la seva candidatura al lideratge tory. Com va insistir a la BBC al setembre, o en el seu últim missatge de Nadal. «La primera ministra ha deixat la seva posició molt clara. Aquesta posició no ha canviat. No demanarà unes eleccions llampec», responien els seus portaveus abans de Setmana Santa. Ho va repetir tantes vegades que la classe política va acabar per creure-s’ho. Ahir l’anunci, inesperat, va caure com una bomba a Westminster. «És el gir més extraordinari en la història recent de la política», va declarar la ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon.

May ha anat acumulant poder i en vol més, molt més. En la seva ascendent trajectòria no li ha importat canviar d’opinió o defensar el que abans atacava. Va ser la ministra de l’Interior que més anys va estar en el càrrec en la recent història britànica, i quan va arribar l’hora d’elegir en la campanya del referèndum a favor o en contra del 'brexit' va amagar les seves cartes prudentment. Malgrat ser una euroescèptica, va recolzar la permanència del Regne Unit a la UE, quan semblava l’indiscutible cavall guanyador. Això sí, per si de cas, gairebé no va participar en la campanya i si rarament va advocar per la permanència va ser invocant «la seguretat nacional». Aquest distanciament li va permetre arribar a Downing Street, acceptant posar-se a les ordres dels més eurofòbics conservadors, que no es diferencien en res de l’UKIP.

Notícies relacionades

May va prometre governar per a «tothom», però no només va defensar el 'brexit'. Va presentar i va promoure la versió més extrema del resultat del referèndum, la ruptura total amb Europa, sense pal·liatius, ignorant el 48% dels ciutadans que van votar per la permanència. Va desenterrar un mandat real per evitar que el Parlament fos el que autoritzés les negociacions del 'brexit'. Només una llarga i costosa batalla, que va desembocar en una sentència del Tribunal Suprem, la va obligar a cedir. Va prometre escoltar i tenir en consideració a l’hora de les negociacions els particulars requeriments d’Escòcia i Irlanda del Nord. Però May no ha fet cas de qualsevol compromís o cessió, paraules que no entren en el seu vocabulari. Aquesta postura ha portat la ministra principal escocesa a sol·licitar la convocatòria d’un segon referèndum d’independència, que May de moment li nega.

Aquesta Setmana Santa la primera ministra s’havia dedicat a passejar per les muntanyes. Mentre respirava aire pur ultimava unes eleccions que centralitzaran encara més el poder a les seves mans i a les dels conservadors anglesos sobre la resta del país. Diumenge May va anar a missa i també va telefonar a la reina Isabel II, per informar-la de la seva decisió d’anticipar tres anys les eleccions generals, només un any després del referèndum del 'brexit'.