La revolució cultural d'Erdogan

«Purga»: això és el que està passant a les universitats turques, segons diversos experts, des del fallit cop d’Estat del juliol del 2016. «S’assembla a l’expulsió de professors que va tenir lloc a Alemanya als anys 30, a la Xina als 60 i a Xile als 70», afirma Eugene Chudnovsky, codirector del Committee of Concerned Scientists (CCS), una oenagé dedicada a la promoció de la llibertat acadèmica. Aquest és el clima de les universitats en la vigília del referèndum constitucional de demà.

    

Des del setembre del 2016, el Govern turc ha expulsat de les universitats 4.816 investigadors per mitjà de «decrets d’emergència». «A més a més, centenars d’acadèmics i treballadors de les universitats han sigut arrestats i acusats de connexions amb Fethullah Gülen [el líder opositor acusat pel Govern de promoure el cop]», explica Daniel Munier, portaveu de la xarxa de promoció de la llibertat acadèmica Scholars at Risk (SAR).

    

Acomiadaments, investigacions, dimissions o jubilacions forçades s’han sumat als acomiadaments per decret: els afectats per totes aquestes mesures serien 7.317 segons el projecte periodístic turkeypurge.com. Dels ex­pulsats, només 50 professors i 27 estudiants han sigut readmesos. Els acomiadaments a les universitats formen part d’una depuració que ha afectat desenes de milers de funcionaris, periodistes i membres del Partit Democràtic del ­Poble (HDP), progressista i prokurd.

    

«Estem consternats per relats de denegació de visites i accés als advocats i de maltractaments i tortures», afirma Munier. «Per a la gran majoria dels acomiadats no hi ha acusació formulada», afirma Aye Erzan, una professora de Física jubilada de la Universitat Politècnica d’Istanbul. Al febrer, el professor associat d’odontologia Mustafa Sadik Akda es va suïcidar, suposadament per no aguantar la pressió de les acusacions rebudes.

    

«Moltes de les persones afectades no tenen cap mena de vincle amb el cop fallit», afirma Erzan. Aquesta professora forma part d’Acadèmics per la Pau, un col·lectiu universitari que al gener del 2016 va publicar una carta oberta de protesta contra les accions militars del Govern a la regió kurda del país. Dels professors expulsats, 312 pertanyen a aquesta organització. Vuit d’ells han sigut readmesos a la universitat, després de retirar la firma de la carta.

    

Entre els expulsats hi ha també més de 2.000 membres de l’Eitim-Sen (el principal sindicat progressista de l’educació del país), segons fonts pròximes a aquesta organització. «Altres són senzillament opositors al Govern, membres del sindicat de funcionaris KESK, alevis [seguidors d’una branca heterodoxa de l’islam xiïta] o kurds que defensen la instrucció en la seva llengua materna o simpatitzen amb l’HDP», afirma Erzan. «L’intent de cop ha donat a Erdogan l’excusa per venjar-se dels seus opositors, encara que no recolzin Gülen», afirma Chudnovsky.

    

«Suposem que moltes d’aquestes persones seran reemplaçades per partidaris del Govern […]: és una manera de l’Estat de començar un nou projecte cultural», afirma Laurie Brand, directora del Comitè per a Llibertat Acadèmica de la nord-americana Associació d’Estudis de l’Orient Mitjà. L’octubre del 2016, Erdogan va obtenir per decret més poder en l’elecció dels rectors universitaris.

    

La federació d’acadèmies de ciència europees ALLEA ha «condemnat» les mesures «repressives i excessives» del Govern. Al setembre, votarà l’acceptació en el seu si de la Bilim Akademisi, una acadèmia de les ciències alternativa nascuda a Turquia el 2011, quan el Govern d’Erdogan va nomenar per llei desenes d’investigadors afins a l’acadèmia oficial.

    

El president compta amb importants suports dins de la comunitat acadèmica turca. No obstant, comencen a proliferar les iniciatives de protesta. Professors d’Ankara han organitzat lliçons i debat als parcs sota el nom d’Universitat del Carrer. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

    

«Europa tindria molts instruments diferents [per influir sobre Turquia] però l’assumpte dels refugiats s’està usant [per part de Turquia] com una arma per aconseguir un acord amb la Unió Europea», afirma Brand. Per això, les esperances de molts investigadors afectats se centren ara en el referèndum. «Si no guanya el «no», o la seva victòria no aconsegueix forçar una tornada gradual a la normalitat, llavors el futur serà negre», conclou Erzan.