Els països del sud de la UE rescataran la demanda d'eurobons

Els set governs insisteixen en la necessitat d'unitat enfront de Londres per negociar el 'brexit'

abertran38011644 madrid 10 04 2017  pol tica   cumbre de los pa ses sur de la170410140448

abertran38011644 madrid 10 04 2017 pol tica cumbre de los pa ses sur de la170410140448

1
Es llegeix en minuts
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

Els set països del sud de la Unió Europea reunits ahir a Madrid consideren que l’atac llançat pels EUA divendres passat contra la base de Shayrat, a Síria, va tenir la «intenció comprensible d’impedir i evitar la distribució i l’ús d’armes químiques i que es va centrar en aquest objectiu».

Notícies relacionades

Mariano Rajoy i els caps de Govern o d’Estat de Portugal, França, Itàlia, Malta, Grècia i Xipre van celebrar un dinar de treball al Palau del Pardo de Madrid després del qual van fer pública una declaració institucional de sis pàgines en què van dedicar un dels paràgrafs a la guerra al país mediterrani. «L’ús reiterat d’armes químiques a Síria, tant per part del règim d’Assad des del 2013 com per part del Daesh, constitueixen crims de guerra», van afirmar. Els set dirigents van reiterar que els autors identificats han de donar explicacions per aquesta violació del dret internacional i van incidir en el fet que la solució no és «militar» sinó «política», i que s’ha d’aconsgeuir en el marc de les converses de Ginebra.

 A l’acabar aquesta trobada, els set mandataris van comparèixer davant la premsa, malgrat que no van donar opció a preguntes. El president francès, François Hollande, també participant en la coalició internacional contra l’Estat Islàmic i en alguns bombardejos a Síria en els últims dos anys, va recordar l’ús d’armes químiques el 2013 a Guta i va dir que després d’aquest últim atac amb gas per part del règim havia d’haver-hi una resposta i que «va arribar per part dels Estats Units». Hollande va incidir que Rússia i l’Iran han de saber que «ells sols» no poden decidir «el futur» d’aquest país i que la UE vol implicar-se, i ho farà, en la «transició política».