La dona que va denunciar Assad davant l'Audiència Nacional, "alleujada" per explicar a un jutge com va desaparèixer el seu germà

"Aleujament". Amb aquesta paraula descriu l'advocada Maite Parejo el principal sentiment d'Amal, la dona de nacionalitat espanyola que va presentar la querella que ha fet que l'Audiència Nacional es posi a investigar nou alts comandaments sirians per terrorisme i desaparició forçada. És l'alleujament que dona "que algú escolti", que "algú investigui" l'assassinat del seu germà petit, desaparegut el 17 de febrer del 2013.

Amal, que va abandonar el tribunal sense atendre els mitjans, perquè tem represàlies a través dels seus germans que encara no han pogut sortir de Síria, va estar menys de mitja hora davant el jutge Eloy Velasco. No feia falta més, perquè el que havia d'explicar ja estava en aquesta querella. Només era necessari verbalitzar el que sentia i com, a través del seu nebot, va identificar a mitjans del 2015 la foto del seu germà entre les que el policia forense César havia fet a torturats i assassinats en centres il·legals de detenció.

La querellant assegura que el seu germà era transportista i que ni tan sols participava en manifestacions contra el règim de Baixar al-Assad. Però va ser detingut en un control i mai va arribar a Homs. 

ALTRES PROCEDIMENTS

A més de la rellevància que té per a la seva família que "per primera vegada un jutge investigui l'assassinat", la causa oberta a l'Audiència Nacional n'adquireix més de cara a altres procediments en altres països, perquè el que li ha passat al germà d'Amal s'ha repetit amb freqüència a Síria, i diverses persones s'han posat en contacte amb ella per preguntar-li pels passos a seguir.

Una opció ja prevista pel jutge Velasco en l'acte d'admissió de la querella, quan va instar Eurojust (Unitat de Cooperació Judicial de la UE) a investigar si existeixen denúncies en altres països de la Unió Europea que investiguin desaparicions forçades, tortures, crims de guerra, terrorisme i delictes de lesa humanitat realitzats per estructures i persones de l'Administració siriana. Amb aquestes dades es podria constituir un equip conjunt d'investigació amb accés comú a les proves dels diferents procediments penals oberts.

SEMBRAR EL TERROR

El jutge recordava que des de l'inici de la guerra a Síria s'han produït 320.000 morts, 145.000 desapareguts i gairebé 11,5 milions de desplaçats (6,5, dins del país i 5 fora de les seves fronteres). Segons Amnistia Internacional el règim governamental ha torturat almenys 30.000 persones.

El magistrat emmarcava el "drama individual" de la querellant en un "pla de seguretat terrorista concebut i desenvolupat per alts càrrecs de les forces de seguretat, les forces armades i d'intel·ligència sirians", en què participaven els querellats. El seu objectiu era "sembrar el terror i intimidar la població civil amb detencions il·legals massives i la pràctica de desaparicions forçada i tortures després de l'aixecament conegut com la Primavera Àrab".

PRÒXIMES DILIGÈNCIES

Notícies relacionades

El jutge Velasco admet la querella per crims comesos a Síria

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Aquest dilluns també estava citat César i un pèrit, però no van poder comparèixer pel poc marge amb què es va fixar la data. És possible que ho facin el 9 de maig, encara que almenys un dels ja citats per a aquell dia, el periodista Javier Espinosa, ja ha plantejat que li serà impossible anar a l'Audiència Nacional llavors, han informat fonts jurídiques.

La Fiscalia que ha recorregut l'acte d'admissió dictat pel magistrat, a l'entendre que no es compleixen els requisits exigits per aplicar la justícia universal a Espanya després de la retallada normativa soferta en la legislació pel Govern del PP, ha assistit a la declaració i ha realitzat fins i tot un parell de preguntes a la querellant.