La mort desborda Mocoa

Els equips de rescat treballen contra rellotge en la recerca de supervivents

La xifra de morts que supera els 230, sobrepassa la capacitat del dipòsit de cadàvers local

 

  / FERNANDO VERGARA / AP

3
Es llegeix en minuts
GONZALO DOMÍNGUEZ LOEADA / EFE / MOCOA

Una de les primeres imatges que veuen els que arriben a Mocoa de la tragèdia que viu aquesta ciutat del sud de Colòmbia és la d’una multitud que espera pacientment, a les portes d’un cementiri, tota la informació sobre familiars i amics morts en l’allau que va deixar més de 230 morts divendres passat. Mentrestant, els equips de rescat treballaven ahir contra rellotge per intentar localitzar persones amb vida sota la runa.

El cementiri antic, com l’anomenen, és pas obligat d’aquells que arriben a Mocoa, capital del departament del Putumayo amb 45.000 habitants, per la carretera que uneix la ciutat amb la veïna localitat de Villagarzón, on hi ha l’aeroport que comunica la regió per via aèria amb Bogotà.

Com que el dipòsit de cadàvers de Mocoa està saturat de cossos, les autoritats van traslladar molts dels morts, embolcallats en bosses de plàstic blanques, fins al vell cementiri on esperen identificar-los i entregar-los als seus familiars.

54 IDENTIFICATS

Segons dades de la Unitat Nacional de Risc de Desastres (UNGRD), dels 200 morts ja confirmats oficialment per l’allau del riu Mocoa i els seus afluents Sangoyaco i Mulatos, 54 havien sigut identificats plenament, en el moment de tancar aquesta edició.

Al voltant d’un centenar de persones esperaven ahir a les portes del cementiri en la més absoluta tranquil·litat, com si estiguessin acostumats a la tragèdia, per saber si aquells que busquen estan entre els morts o entre els desapareguts, dels quals encara no s’ha establert el nombre.

JAIME SALDARRIAGA / REUTERS

Un home mira com ha quedat un carrer que ha sigut sepultat pel fang i les pedres.

La Policia controlava l’entrada i no permetia que la premsa s’hi acostés massa per motius de seguretat i d’higiene, ja que l’olor fètida de la mort se sentia per moments enmig de la calor del matí, segons la direcció d’on bufava el vent.

ELS ARBRES SEMBLAVEN DE PAPER

Segons va relatar a EFE l’infermer Cristóbal López, voluntari de Defensa Civil divendres a la nit, quan es va produir el diluvi que va caure a la zona de Mocoa, el primer que va fer va ser auxiliar la seva família i de seguida córrer a ajudar els altres.

«Aquell moment va ser molt crític, viure l’experiència va ser molt dur. Observar com els arbres desapareixien com si fossin fets de paper, com tot s’ensorrava», recorda.

López va reiterar als periodistes que «els primers moments van ser molt difícils» perquè tothom corria espantat, «sense mirar l’allau», i «la gent i els cotxes desapareixien a l’aigua. Alguns van poder sortir (de la riuada), però altres persones no». 

JAIME SALDARRIAGA / REUTERS

Un home passa davant els troncs arrencats d'arbres i cotxes bolcats per l'allau.

«Se sentien crits que arribaven de tot arreu, alguns et reconeixien i et deien ‘la meva família està perduda, no sé on és’», va afirmar.

La magnitud de la tragèdia també es percebia ahir així que arribaves al petit aeroport de Villagarzón, que només rep vols comercials de l’aerolínia estatal Satena i d’avions i helicòpters militars. Era un formiguer de diferents aeronaus de les Forces Armades que arribaven amb socorristes, funcionaris del Govern, periodistes i tones d’ajuda humanitària. 

AVIONS AMB AJUDA

Tota l’activitat es va centrar ahir en l’ajuda per als damnificats per l'allau precipitada pel fort aiguat que va caure en la zona divendres a la nit. Els avions arribaven amb aliments i medecines i tornaven a les seves bases amb ferits.

A la carretera que uneix l’aeròdrom amb Mocoa també hi havia un moviment inusual de tota mena de vehicles que treballaven en l’emergència. Per aquesta carretera de doble sentit hi ha un trànsit continu de vehicles d'emergència, de bombers, d'ambulàncies i equips de rescat ja que és la que comunica amb l'aeroport, és la principal via de comunicació de Mocoa amb la resta del país.

Notícies relacionades

Enmig de la devastació que s'observa a qualsevol lloc on es miri, n'hi ha que ofereixen una mostra d'enteresa enmig de la tragèdia, com José Noel Marcasú, propietari d’una ferreteria que ho va perdre tot encara que va salvar la vida perquè a l'hora de l'allau, de nit, era a casa seva en un altre sector de Mocoa.

«Això va ser un desastre total, amb la gent corrent d’una banda a l’altra i el riu que corria pels carrers», relata. Marcasú mostra el local on hi havia la seva ferreteria i reconeix que només li ha quedat «el que va deixar l’aigua». «Com pot veure, el local va quedar totalment destruït; són coses de la naturalesa, però mentre un continuï amb vida es pot a tirar endavant novament», afegeix amb una enteresa envejable.