Argentina s'encamina cap a l'abisme

Mauricio Macri i la primera dama, Juliana Awada, van ser rebuts a Holanda amb afalacs i l'afecte de la família reial. En vigílies de la seva visita oficial que s'inicia aquest dilluns, el rei Guillem i la reina Màxima els van invitar a passar el cap de setmana a Villa Eikenhorst, una casa rural de 50 habitacions que s'aixeca enmig d'un bosc i a 20 quilòmetres de la Haia. Igual que durant la seva estada a Madrid, Macri va tornar a sentir la ponderació dels seus amfitrions. Elogien el retorn d'Argentina als mercats internacionals de crèdit i l'obertura econòmica. Dins del país comença a passar una cosa diferent: per primera vegada des que va assumir el càrrec, el desembre del 2015, el descontentament és més gran que la simpatia pels actes de Govern.

Els conflictes d'interessos entre l'Estat i l'empori de Franco Macri, el pare del mandatari, li van fer un flac favor a la imatge del fill. El carrer ha sigut pres pel conflicte social. Les promeses d'una arrencada econòmica no casen amb la realitat recessiva. Però una altra dada ha fet sonar més fort les alarmes. El magnat va guanyar les eleccions amb la consigna “Pobresa zero” i ha demanat que mesurin la seva gestió pel compliment d'aquell objectiu. A gairebé 15 mesos d'haver assumit existeixen 1,5 milions més de pobres. D'acord amb l'Observatori del Deute Social Argentina de la Universitat Catòlica Argentina (UCA), organisme d'estudis que és un planter del PRO, el partit macrista, la pobresa va passar del 29% de finals del 2015 al 32,9%. Al seu torn, la indigència és del 6,9%, cosa que representa 1,6 punts més. Els efectes del 'cop de tarifa' (pujades de més del 500% en els serveis essencials), una inflació del 40% i l'augment dels acomiadaments expliquen aquesta situació.

Un Macri cada vegada més envellit pel desgast escolta a la vegada l'aplaudiment extern i els crits indignats del front intern. L'home que va dir haver abandonat la vida calmada dels potentats per submergir-se en les sinuoses aigües de la política i canviar un biaix amb tendència a la decadència travessa el pitjor moment polític des que va prendre el bastó de comandament. Les massives protestes dels docents, els aturats i el moviment de drets humans es troben a l'ordre del dia. Dijous que ve, una central obrera va fer una crida a la vaga general. El 6 d'abril ho farà la totalitat del moviment obrer. 

Massa contrarietats per a un any electoral. En els comicis legislatius d'octubre, la coalició de centredreta Canviem (el PRO, la Unió Cívica Radical i la diputada mediàtica Elisa Carrió) posa en joc la durabilitat d'un projecte que contempla la reelecció de Macri. “La pregunta immediata és si el Govern s'ajuda a si mateix. La resposta és no. I aquesta conclusió negativa és perquè al fracassar el diagnòstic inicial -recuperació econòmica en el segon semestre del 2016- la política oficial va consistir a creure que el seu cabal polític li donaria més temps perquè la hipòtesi es confirmés”, va assenyalar el diari 'Clarín'.

MILIONARIS PATRIOTES

L'Argentina de Macri -el Govern dels “milionaris patriotes”, com ho va definir l'escriptor Marcos Aguinis- té guanyadors i perdedors. El món agropecuari està en expansió des que paga menys impostos. La indústria, en canvi, és la que més sent els últims moviments de la recessió. Abunden les notícies de tancament de fàbriques, suspensions de personal o acomiadaments. El consum és el que posa en marxa l'economia d'aquest país. Té més pes que la inversió pública i privada i les exportacions.

No obstant, a penes un 20% de la població ha pogut mantenir o apujar el seu nivell de vida. Els automòbils d'alta gamma són els que més s'han venut el 2016, un any rècord en viatges a Europa i Estats Units per part dels turistes argentins. Els problemes estan en l'altre 80% de la societat, que inclou part dels votants de Macri.

FANTASMA COL·LECTIU

Notícies relacionades

Dormir al carrer, el nou espectacle de la pobresa

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

“Sumit en el pitjor moment de la seva gestió, amb els carrers ocupats i la caiguda del 30% del consum en targetes de crèdit, Macri espera capejar el temporal recorrent a un nou fantasma col·lectiu. Aposta al tot o res agitant el mite que el volen fer caure. Intenta una jugada mestra en la qual es pugui victimitzar malgrat estar al capdamunt del poder… Ara com ara, el pitjor desestabilitzador de Mauricio Macri es diu Mauricio Macri”, va assenyalar Nancy Pazos a la revista 'Noticias'.

Molts estan convençuts que no n'hi ha prou amb invocar l'amenaça de l'ogre kirchnerista i la seva herència per redreçar el camí. La polarització amb una silenciosa però omnipresent Cristina Fernández de Kirchner no omple les butxaques que es van buidar ni mitiga les creixents ferides socials.