La justícia europea avala que les empreses poden prohibir l'ús del vel a la feina

Una dona resident a França i una altra a Bèlgica van recórrer als tribunals al ser despatxades per no voler-se treure la peça religiosa

«Mhan denegat feines pel fet de portar vel»_MEDIA_1 / NEUS MASCARÒS

«Mhan denegat feines pel fet de portar vel»_MEDIA_1
El Tribunal Superior de Justícia de la UE assegura que no és discriminatori.

/

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

¿Un empresari pot imposar a una treballadora la prohibició d’utilitzar el vel islàmic en el seu horari de treball? ¿L’existència d’una norma d’aquest tipus amaga algun tipus de discriminació? El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va sentenciar ahir que no. El fet que existeixi un reglament intern en una empresa privada que prohibeix l’ús del qualsevol signe polític, filosòfic o religiós no constitueix una discriminació directa i, per tant, poden estar vetats en nom de la neutralitat religiosa de cara als clients.

Els jutges adverteixen que una discriminació indirecta també pot estar justificada si és legítima. La sentència respon a un cas belga. El d’una treballadora musulmana de l’empresa de seguretat G4S, Samira Achbita contractada el febrer del 2003 com a recepcionista. A l’empresa hi havia una regla no escrita que prohibia als treballadors dur signes visibles de les seves conviccions polítiques, filosòfiques o religioses al lloc de treball.

L’abril del 2006, Achbita va informar la companyia de la seva intenció de portar el mocador islàmic, i davant d’això la direcció de G4S li va comunicar que no ho toleraria perquè era contrari a la política de neutralitat de l’empresa en les seves relacions amb els clients. El 15 de maig, després d’una baixa per malaltia, es va reincorporar a la feina i el 29 el comitè d’empresa va reformar el reglament intern –va entrar en vigor el 13 de juny– incloent la norma fins llavors no escrita. Un dia abans, donada la seva persistència a dur el mocador, va ser acomiadada.

Achbita va recórrer davant el tribunal de cassació de Bèlgica, que va remetre el cas a la cort europea de justícia. Els jutges avalen la prohibició perquè entenen que tracta igual tots els treballadors, a l’imposar-los una neutralitat indumentària. «No es desprèn que aquesta norma interna s’hagi aplicat a la senyora Achbita de forma diferent de la dels altres treballadors de G4S» i, en conseqüència, «no estableix una diferència de tracte basada directament en la religió o les conviccions», subratlla la cort.

El tribunal recorda que la diferència de tracte tampoc amaga automàticament una discriminació directa si està justificada per «una finalitat legítima». És a dir, en aquest cas si afecta només els treballadors que estan en contacte amb els clients, com era el cas d’Achbita. «La prohibició de l’ús visible de signes de conviccions polítiques, filosòfiques o religioses és apta per garantir la correcta aplicació d’una règim de neutralitat sempre que es persegueixi realment de forma congruent i sistemàtica», diu el TJUE.

SEGON CAS

Notícies relacionades

No obstant, en una segona sentència, la cort subratlla que en absència de normes internes a les empreses sí que podria ser discriminatori prohibir usar el vel islàmic a una treballadora atenent només els desitjos d’un client. Aquest cas respon al recurs plantejat per l’enginyera informàtica Asma Bougnaoui contra la consultora francesa Micropole el juliol del 2008.

A vegades es cobria el cap amb el mocador islàmic a l’empresa i quan anava a oficines de clients. Un d’ells es va queixar i l’empresa li va demanar que en pròximes ocasions hi anés sense el mocador, i ella s’hi va negar. El resultat va ser acomiadar-la, per això va recórrer davant la justícia francesa, que va preguntar al seu torn a l’europea. La sentència és clara: «La voluntat d’un empresari de tenir en compte els desitjos d’un client que els serveis no segueixin sent prestats per una treballadora que du el mocador islàmic no es pot considerar un requisit professional i determinant».