nous temps a la casa blanca

L'espionatge d'Obama va deixar rastre sobre Rússia

Alts càrrecs de la Casa Blanca es van esforçar fins a l'últim moment a deixar pistes i informació sobre la ingerència russa

L'afany, revelat per 'The New York Times', va respondre a la por que s'ocultessin o es destruïssin proves amb l'arribada de Trump

1
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

En un món tan propens a les ombres com el de l’espionatge, hi ha una cosa cada vegada més cristal·linament clara: pocs dels que van formar part de l’Administració de Barack Obama i dels que tenien i tenen un paper en els serveis d’intel·ligència dels Estats Units tenen fe en Donald Trump i el seu Govern, almenys pel que fa a la transparència o al compromís en la investigació sobre les acusacions d’ingerència de Rússia en les eleccions nord-americanes. I l’última exposició d’aquesta desconfiança ha arribat a les pàgines de The New York Times, en què un article ha revelat els frenètics esforços que fins a l’últim moment del mandat d’Obama van fer alts càrrecs de la Casa Blanca per disseminar informació sobre les activitats russes.

La por que es va estendre en el 1600 de l’avinguda de Pennsilvània, segons revela el Times, era que amb l’arribada de Trump podrien «ocultar-se» i fins i tot «destruir-se» proves acumulades en les investigacions sobre les accions de Moscou, o revelar-se fonts. I es va decidir actuar preventivament disseminant el màxim possible la informació obtinguda.

Notícies relacionades

Els mètodes eren variats i incloïen, per exemple, fer preguntes en els briefings de seguretat sobre el tema rus sabent que les respostes que es donessin serien arxivades i podrien ser recuperades en el futur per investigadors.

Documents classificats

També es va buscar accelerar el procés que transforma en anàlisi el material en brut acumulat per l’espionatge, que incloïa comunicacions interceptades d’alts càrrecs russos amb contactes associats a Trump, i informació facilitada per britànics i holandesos sobre trobades similars en ciutats europees. Els informes es classificaven amb el nivell de seguretat més baix possible perquè els pogués veure com més gent millor. Això permetia, per exemple, apujar-los a Intellipedia, eina secreta que usen els analistes per compartir informació. Obama, segons el Times, no va dirigir aquests esforços.