La família Macri sota la lupa

El president Macri perdona al seu pare un deute milionari amb l'Estat

Una fiscal apel·la la mesura al·legant perjudicis per al patrimoni per 4000 milions d'euros

 

  / REUTERS / AGUSTIN MARCARIAN

3
Es llegeix en minuts
ABEL GILBERT / BUENOS AIRES

“No hay nada más bonito que la familia unida”, es cantava a 'Los Campanelli' una telecomèdia dels anys 70 sobre una família d'immigrants italians a l'Argentina. Els llaços, se suggeria, eren inextingibles. No van faltar els memoriosos que recordessin la cançó després de saber-se que el Govern de Mauricio Macri acceptés que el Grupo Macri, que encapçala el seu pare Franco, cancel·lés un milionari deute amb l'Estat contret fa 14 anys quan dirigia el Correo Argentino amb una quitació del 98,7%.

La notícia va provocar enrenou entre opositors i incomoditat de molts oficialistes. D'acord amb la fiscal Gabriela Boquín l'Estat va tenir un "canvi estratègic" de la seva estratègia judicial amb l'arribada de Macri al poder i va acceptar una proposta "ruïnosa per al patrimoni" que abans havia rebutjat. Boquin, que acaba d'apel·lar la decisió davant la Cambra, va calcular que el perjudici en 15 anys, el temps en què l'empori empresarial acabaria de pagar el seu deute, superaria els 4.000 milions d'euros.

Les actuals autoritats van defensar el pas fet, van recordar que l'acord es va fer “en el marc d'una audiència pública de màxima transparència” i van considerar que és millor cobrar la suma pactada que estendre el judici de manera indefinida. A més, va sostenir el Ministeri de Comunicacions, el deute del vell Correo amb l'Estat s'havia congelat i, per tant, s'anava corcant per la inflació acumulada. “Entenem que hem tingut en compte els interessos de l'Estat, perquè hem aconseguit que ens paguin alguna cosa”, va dir el subsecretari de Regulació d'aquest ministeri, Oscar González. Al seu torn va qualificar de poc seriosos els càlculs de la fiscal. Va estimar que l'Estat percebrà uns 35 milions d'euros. 

El 1997, durant el Govern de Carlos Menem, el Grupo Macri va obtenir la concessió del Correo Argentino a través de Sideco Argentina, societat on la família del president conserva la majoria accionarial. El 2009, el llavors alcalde Mauricio Macri va cedir aquesta participació als seus fills.

Milers d'acomiadaments

Notícies relacionades

Durant sis anys de gestió, el Correo va rebre innombrables crítiques, entre altres el de cobrar un dels serveis més costosos del món i haver acomiadat milers de treballadors. El 2003, el flamant president Néstor Kirchner li va rescindir la concessió al·legant diversos incompliments, en especial els relacionats amb les inversions. Llavors, l'Estat era creditor d'un 32,65% del deute d'aquesta empresa. És el moment en què es va iniciar la causa judicial contra el Grup Macri, que va proposar pagar a 15 anys i amb una taxa d'interès de l'1% cent anual. Això és el que va acabar de passar ara en els fets. L'empori del pare pagarà a partir del 2018 un total de 18 quotes anuals. El grup no només ha aconseguit acabar de pagar el 2033. Al mateix temps, s'assenyala al lloc Nuestras Voces, espera guanyar-li un milionari judici a l'Estat per haver estatitzat el Correo el 2003 i amb aquests diners cancel·lar el seu deute.

Per la fiscal Boquin, l'argument del Ministeri de Comunicacions és insostenible. Les "millores" de les ofertes del Grupo Macri que van ser al·legades per les autoritats, va dir, no són tals. La primera proposta implicava una quitació del 99,16% i la segona, del 98,87%. “La proposta a la qual es va prestar conformitat és abusiva, implica perjudici fiscal, i la seva irregular acceptació perjudica greument el patrimoni de l'Estat”, va advertir. En la seva apel·lació a la Cambra, va demanar que es determini si “estem davant una simple irregularitat funcional, per actuació amb culpa o negligència, o bé davant el compliment d'una instrucció, emanada d'autoritat de jerarquia superior, orientada a satisfer interessos privats per sobre els públics que en tot cas han de prevaler”. Boquin es proposa portar el cas fins al Tribunal Suprem si no és escoltada.