La justícia europea avala denegar sol·licituds d'asil a condemnats per terrorisme

Mustafà Lounani, de nacionalitat marroquina, va ser condemnat el 2006 per un tribunal de Brussel·les a sis anys de presó per participar en activitats de grup terrorista –la cèl·lula belga del grup islàmic combatent marroquí (GICM)- com a dirigent, associació il·lícita, falsificació i ús de documents falsos i estada il·legal. Quatre anys després va sol·licitar asil a Bèlgica invocant la por a ser perseguit en cas de ser retornat al seu país d'origen, però les autoritats belgues l'hi van denegar. El cas va acabar en el consell d'estat primer i després davant el tribunal de justícia europea, que ha determinat que és legal denegar la sol·licitud d'una persona condemnada per activitats terroristes.

Les autoritats belgues van considerar Lounani culpable de participar activament en una xarxa d'enviament de voluntaris a l'Iraq i de donar suport logístic a un moviment terrorista a través de la transmissió de documentació falsa. Després de la denegació de la seva sol·licitud d'asil i el recurs de l'afectat, el cas va arribar al consell del contenciós d'estrangeria que el 2011 arribava a la conclusió que Lounani tenia dret a accedir a l'estatus de refugiat.

Segons aquest consell, els fets imputats no constituïen delictes de terrorisme ja que havia sigut condemnat sense que se li atribuís la comissió de cap acte, sense demostrar la participació del GICM en un acte concret i sense que hagués portat a terme cap actuació personal que el fes responsable. És més, segons el consell del contenciós per als estrangers cap de les activitats per les quals havia sigut condemnat tenia la gravetat requerida per ser considerat un acte contrari a les finalitats i principis de les Nacions Unides en el marc de l'estatut del refugiat.

PETICIÓ D'ACLARIMENTS

El Consell d'Estat va decidir demanar aclariments al tribunal europeu que aquest dimarts ha donat la raó a les autoritats belgues. Segons els jutges europeus, encara que no hi ha proves que Lounani cometés actes terroristes personalment ni incités a la comissió de delictes, les regles de les Nacions Unides no es limiten als actes de terrorisme i recorda que en una resolució del 2014 ja es va subratllar la preocupació per la creixent amenaça que plantegen els combatents terroristes estrangers i les xarxes que els recolzen.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

Per tant, “l'aplicació de l'exclusió de l'estatut de refugiat prevista a la Directiva no es pot limitar als que hagin comès efectivament actes de terrorisme, sinó que es pot estendre també als que realitzin activitats de reclutament, organització, transport o equipament de les persones que viatgen a un Estat diferent dels seus Estats de residència o nacionalitat per cometre, planificar o preparar actes terroristes”, conclouen els jutges subratllant que són les autoritats nacionals competents les que han de prendre la decisió sota el control de la justícia.

El Tribunal de Justícia també conclou que les autoritats van fer bé al tenir en compte els seus vincles amb un grup terrorista de dimensió internacional -el grup va ser inclòs el 2002 en la llista de l'ONU- i que tant les activitats de Lounani com el fet que fos condemnat per participació en activitats terroristes poden “justificar l'exclusió de l'estatut de refugiat”.