El moviment contra l'avortament es fa fort a Washington

Cada gener des del 1974, quan es va complir el primer aniversari de la legalització de l’avortament als Estats Units per la decisió del Tribunal Suprem Roe vs Wade, desenes de milers de persones participen a Washington DC en una manifestació batejada Marxa per la Vida. En cap havia parlat un vicepresident, fins que ahir ho va fer Mike Pence. Amb mostres de suport com aquestes de la Casa Blanca (des de la qual també van arribar dos missatges de suport del president Donald Trump), amb la promesa que quan nomeni la setmana que ve un jutge per omplir la vacant de l’alt tribunal elegirà un magistrat «provida» i amb el Congrés en mans republicanes, el moviment contra l’avortament celebra que s’ha fet fort a Washington.

    No és la primera vegada que Pence participa en la marxa. Ho ha fet, segons ha explicat la seva dona, en 16 ocasions anteriors. Però aquesta vegada ell ha parlat des d’una posició de més poder que quan era congressista o governador d’Indiana, càrrecs en què aquest home que s’ha definit com a «cristià, conservador i republicà, per aquest ordre», va promoure una radical agenda i va firmar algunes de les lleis més restrictives amb l’avortament en el seu estat. I la seva promesa de «restaurar la cultura de la vida als EUA» ara té més calat.

    Poc importa que la majoria dels nord-americans, el 57% segons un sondeig realitzat l’any passat pel centre Pew, defensin la legalitat de l’avortament en tots o la majoria dels casos, o que aquest sigui el percentatge més alt des del 1996. I poc importa que la defensa dels drets reproductius fos una de les moltes causes que dissabte passat van portar al mateix escenari de Washington el prop de mig milió de persones que van participar a la Marxa de les Dones. A la capital es palpa l’arriba de l’onada conservadora al poder i  Pence ja s’ha convertit en la gran esperança de la dreta religiosa.

    Amb la seva elecció com a vicepresident, Trump va guanyar el suport de molts votants i va allunyar els fantasmes sobre la seva pròpia credibilitat, perquè el 1999 Trump es va declarar «absolutament» a favor del dret de la dona a decidir. I ara el seu número dos és el seu millor representant en la causa antiavortista.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

    Pence, per exemple, va recordar que una de les primeres mesures que ha adoptat Trump després de la seva arribada al poder ha sigut reinstaurar una política que deixa sense finançament dels EUA oenagés internacionals que directament o indirectament recolzin l’avortament. També va subratllar l’aprovació a la Cambra Baixa d’una proposta de llei que obre el camí per fer permanent el veto a l’ús de fons federals per a avortaments o atenció sanitària que inclogui cobertura per a les interrupcions d’embarassos. I va recordar que ell i el seu cap estan «en el negoci de complir promeses», va renovar el compromís per intentar deixar sense finançament de Washington Planned Parenthood, una organització que presta atenció sanitària a persones de baixos ingressos i que, encara que només dedica el 3% dels seus fons als avortaments, els conservadors tenen en la seva diana des de fa temps. «No descansarem fins que restaurem una cultura de la vida per a nosaltres i la posteritat», va dir Pence.

    Són paraules (i fets) que terroritzen milions de dones i activistes, però sonen a glòria a moltes de les desenes de milers de persones que van participar en la marxa, la més nombrosa des de fa anys encara que l’assistència s’ha quedat lluny dels auguris de Trump, que dijous va calcular que hi assistirien entre 300.000 i 600.000 persones. «Aquesta Administració presenta una nova oportunitat i per primera vegada, realment, som capaços d’interactuar amb el Govern federal per aconseguir els nostres objectius», deia per exemple a The New York Times amb «cautelós optimisme» Dean Nelson, que treballa per a un grup contra l’avortament.