La retirada dels EUA afavoreix els interessos de la Xina al Pacífic

Els Estats Units van intentar sepultar aquesta setmana l’era del lliure comerç que havia iniciat després de la segona guerra mundial. La retirada del Tractat de Col·laboració Transpacífica (TPP, per les seves sigles angleses) firmada per Donald Trump aboca al ranci proteccionisme que va mostrar les seves funestes conseqüències per a tots en el passat. Els seus efectes econòmics i geopolítics aplanen el camí xinès cap a la cúspide mundial molt abans del que els experts van calcular.

    Pequín s’ha esforçat aquests dies a dissimular la seva alegria per la sortida nord-americana del TPP. Era el braç econòmic d’Obama per llimar la influència xinesa a l’Àsia. Per Trump, en canvi, hauria suposat una «constant violació» d’Amèrica. El tractat de lliure comerç va ser firmat el mes de febrer passat després d’una pesarosa cocció de cinc anys entre 12 països que sumen 800 milions de persones i representen el 40% de l’economia mundial. 

    Era, repetia Obama, el vehicle amb què els Estats Units dictarien les normes del comerç internacional abans que ho fes un altre. El tractat, un dels més complexos i ambiciosos mai firmats, fixava escrupolosos estàndards en matèria mediambiental, drets laborals i propietat intel·lectual. També untava la presència diplomàtica i militar nord-americana a l’àrea més dinàmica del planeta.

    No és estrany que la Xina, quan els Estats Units han deixat de ser un soci fiable, aprofiti per impulsar l’Associació Econòmica Regional Àmplia (RCEP, per les seves sigles angleses). És la seva alternativa al TPP: s’estén a 16 països (exclou els EUA) i el seu abast és més tradicional i modest. El Vietnam ja va indicar que no ratificaria el TPP, mentre que Malàisia, Xile i el Perú han mostrat el seu interès en les negociacions del RCEP.

ENTUSIASME / La Xina havia airejat el seu tractat durant anys sense provocar gaire entusiasme degut a la preocupació regional per les seves reclamacions territorials, la falta de transparència legal o les traves perquè productes estrangers entrin en el seu mercat. De les seves reaccions s’entén que l’opció prioritària era la nord-americana.

    També la cancellera alemanya, Angela Merkel, va lamentar el fracàs perquè «cap tractat posterior arribarà als estàndards» del TPP o del planejat Acord de Comerç i Inversió Transatlàntic  (TPPI) que negociaven els Estats Units i la Unió Europea. Aquest acord també sembla avui quimèric.

Notícies relacionades

Trump inicia el gir comercial d'EUA trencant amb l'acord Transpacífic

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

    Entre les factures de la democràcia figura que un president pugui destruir l’obra de l’anterior. Però per a la resta de firmants és només una promesa incomplerta. Wa­shington es jugava la seva reputació, va aclarir a l’agost Lee Hsien Loong, primer ministre de Singapur. Va recordar que tots els governs havien vençut objeccions internes i pagat un alt preu polític per firmar-lo. «Si la núvia no arriba a l’altar, la gent se sentirà molt dolguda», va advertir. El seu homòleg japonès, Shinzo Abe, va certificar que el tractat sense els EUA era paper mullat i que la resta de països «preferiran negociar amb la Xina perquè és la gran locomotora».

    La decisió és traumàtica per al Japó. Abe confiava en el vincle de dues de les tres principals economies mundials i en el desembarcament sense aranzels dels seus productes tecnològics per remuntar una recessió que s’allarga durant dècades. Abe encara confiava dilluns a convèncer Trump dels beneficis del lliure comerç. Tampoc Malcolm Turnbull, primer ministre d’Austràlia, veu la guerra perduda. «És possible que els Estats Units puguin canviar amb el temps, com ho han fet en el passat», va dir, abans de plantejar un tercer escenari: obrir la porta a l’entrada de la Xina al TPP, cosa que Pequín ha rebutjat valorar.