¿Què ens depararà el 2017 en internacional? Populistes sense fronteres

Els moviments 'antiestablishment' es preparen per a nous abordatges, il·luminats per les victòries de Trump i el 'brexit'

4
Es llegeix en minuts
MARTA LÓPEZ / BARCELONA

Escriure de l’any que comença és un exercici d’alt risc. Però després de les sacsejades del 2016, en què el que semblava del tot impossible va passar, els que avui consultem els oracles tenim llicència per equivocar-nos. I millor que sigui així perquè el món que es dibuixa en aquest 2017 pinta molt pitjor que el que deixem enrere. Els sismes solen venir acompanyats de rèpliques i els nous horitzons somriuen als populistes, que viuen el seu gran moment, amb el far que els il·lumina des de l’epicentre del poder mundial.

    En menys de cinc mesos –del 23 de juny al 8 de novembre– les victòries del brexit i de Donald Trump van demostrar als dos costats de l’Atlàntic que el creixement del populisme no té límits, que regeix un estat d’ànim global de rebuig a l’establishment i que l’enuig universal afavoreix els moviments als quals uneix la promesa de desposseir les elits. I animats es preparen per a nous abordatges en un any que a Europa ve carregat de cites electorals: Holanda, França, Alemanya, potser Itàlia.

Capitoli, 20 de gener

Però abans, el 20 de gener s’escriurà a Washington un dels capítols més decisius d’aquest any, a l’escalinata del Capitoli, quan Barack Obama cedeixi el testimoni a Donald Trump. Aquest dia, la primera potència mundial passarà a ser dirigida per un excèntric magnat sense experiència política, conegut per la seva demagògia i les seves sortides de to. Juntament amb Trump, el seu equip de milionaris, petrolers, ultraconservadors i nacionalistes desembarcarà a la Casa Blanca entre marxes de protesta.

    I a partir d’aquí, tot és imprevisible. Està per veure si el president Trump farà el que va prometre el candidat Trump fins a desmuntar tot el llegat d’Obama o, per contra, anirà corregint un guió que sota l’eslògan d’Amèrica, primer promet proteccionisme, nacionalisme i un perillós acostament a Rússia, que de la mà de l’autoritari Vladímir Putin no  desaprofitarà un trampolí per poder augmentar la seva influència global.

    Ja des del mateix dia 20, una vegada ocupi el Despatx Oval, el primer dossier que haurà de resoldre Trump serà rus: mantenir o revocar les sancions imposades per Obama a Moscou en resposta als ciberatacs durant la campanya electoral. La seva decisió serà un senyal. I aquest acostament a Moscou que s’intueix, juntament amb les provocacions a Pequín, l’enterrament dels tractats de lliure comerç i la voluntat d’enfortir la capacitat de dissuasió nuclear, poden ser una estacada a l’actual ordre mundial.

L’Europa en crisi

Un nou ordre amb Trump i Putin al capdavant que agafa Europa en plena crisi existencial i en què les forces populistes demanen primera fila. El primer examen per a aquest moviment planetari a l’alça serà a Holanda, al març, on el Partit de la Llibertat del xenòfob Geert Wilders compta ser la força més votada en les eleccions legislatives del març, encara que probablement no arribarà a governar a causa de la fragmentació del Parlament holandès.

    A França, ningú dubta que l’euròfoba Marine Le Pen aconseguirà passar a la segona volta de les presidencials a l’abril i que només la unió de la dreta i l’esquerra aconseguirà frenar la seva arribada a l’Elisi a la segona volta. Però si Le Pen obtingués la presidència, les conseqüències serien imprevisibles a la Unió Europea, que faria un pas de gegant cap a la seva pròpia destrucció.

    Només Angela Merkel sembla resistir l’auge del populisme, que també creix a Alemanya. La cancellera va pel camí d’aconseguir el seu quart mandat al setembre i reafirmar-se com a líder en solitari en aquesta Europa en crisi existencial. Serà Merkel qui piloti l’inici de les negociacions del 'brexit', una vegada la primera ministra britànica, Theresa May, activi al març l’article 50 del Tractat de Lisboa, per iniciar el procés de desconnexió. Res es re­soldrà aquest any, però sí que es veurà si des de Londres es manté en la línia dura esgrimida fins ara o suavitza el to. 

Notícies relacionades

    L’altra gran crisi europea, la dels refugiats, seguirà sense resposta. L’acord amb Turquia ha frenat les arribades des de Grècia però ha empès els desesperats que fugen de les guerres, la fam i la violència a buscar rutes més perilloses i les morts s’han disparat: unes 5.000 el 2016. Res impedirà que els desesperats se segueixin llançant al mar mentre no desapareguin les causes de la seva desesperació.

    I és massa aviat per endevinar quin pot ser el camí de la guerra siriana o per cantar la derrota de l’Estat Islàmic, que intentarà donar nous cops a Europa. I aquí, posant com a excusa la legítima por al terrorisme com el que ha omplert de sang la nit de Cap d’Any a Istanbul, els populistes estaran a l’aguait, esgarrapant cada vot en les terres movedisses de la incertesa.