El Congrés de Colòmbia aprova una llei d'amnistia per a les FARC

El procés de pau a Colòmbia ha desencallat aquesta dimecres un dels punts que més debat ha suscitat al país a l'aprovar una llei d'amnistia i indult per a les FARC. Per defensar l'equilibri polític, el Congrés colombià també ha aprovat concedir un tractament jurídic especial per als agents de l'Estat que van participar en el conflicte armat i sobre els quals pesen acusacions o estan sota procés judicial.

El president Juan Manuel Santos, Nobel de la Pau 2016 pels seus esforços per aconseguir un acord amb la guerrilla, considerava capital aquest pas fet ara pel Parlament. La iniciativa s'ha aprovat amb 69 vots a favor i cap en contra. Es calcula que aquesta nova llei blindarà més de 5.000 guerrillers que en virtut del pacte de l'Havana van abandonar les armes i van iniciar el complex viatge de tornada a la vida civil. Al seu torn, més de mil presos pertanyents a les FARC recuperaran la seva llibertat de manera condicional. A finals de gener es determinarà quants guerrillers queden al marge d'aquests beneficis.

Santos expedirà immediatament un decret per promulgar la llei. L'amnistia extingeix l'acció i la sanció penal sense perjudici de les obligacions de reparació derivades del compromís establert al Sistema Integral de Veritat Justícia Reparació i No repetició.

D'acord amb el portal de la revista Semana, amb la llei d'amnistia "desapareix l'argument més important que havia esgrimit la guerrilla" per iniciar el seu trànsit a les zones pactades per a l'entrega de les armes i la conversió en moviment polític.

FORA DEL PERDÓ

Per una altra part, el "tractament jurídic especial" que rebran els agents de l'Estat processats o condemnats per crims en el marc del conflicte, permet tranquil·litzar el front castrense.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

S'ha subratllat que no hi haurà perdó per als responsables de delictes de lesa humanitat, genocidi, greus crims de guerra, presa d'ostatges o una altra privació greu de la llibertat, tortura, execucions extrajudicials, desaparició forçada, violència sexual, sostracció de menors, desplaçament forçat, reclutament de menors i delictes comuns que no tenen relació amb la rebel·lió.

No és la primera vegada que el Congrés aprova una norma d'aquesta naturalesa. Fa 24 anys una altra llei similar va beneficiar els integrants de la guerrilla urbana M-19. Paradoxes de la història: en aquell 1992, el llavors senador Álvaro Uribe va ser un fervorós defensor d'aquesta normativa. En aquesta ocasió, no obstant, i en el marc del seu dur enfrontament amb Santos, va decidir no votar-la.