Adéu Mr.Obama; benvingut Mr.Trump

Cap altre president americà de les últimes tres dècades ha sigut tan generós amb Israel com Barack Obama. Cap altre s’havia passat els vuit anys dels dos mandats bloquejant una darrere l’altra qualsevol iniciativa contra l’Estat jueu al Consell de Seguretat de l’ONU. Cap altre ha incrementat l’ajuda econòmica i militar a Israel com Obama.

 

Ha sigut el primer president negre qui ha aprovat una ajuda a Israel de 38.000 milions de dòlars per als pròxims deu anys, una xifra sense precedents que certament no li ha semblat suficient al primer ministre Benjamin Netanyahu però que representa un import que els Estats Units mai han ofert a cap altre aliat.

A canvi d’aquesta actitud, Obama ha sigut objecte d’un tracte discutible. Durant el seu primer mandat es va dir insistentment que Netanyahu no veia amb bons ulls que no hagués visitat Israel, de manera que el primer que va fer així que va ser reelegit va ser viatjar a Tel Aviv, i no obstant, va ser una visita freda que no va suposar cap canvi.

Les relacions bilaterals es van deteriorar significativament quan Obama va adoptar una de les decisions més transcendentals del seu mandat: arribar a un acord sobre el programa nuclear iranià. Netanyahu es va enfrontar amb Obama i fins i tot va viatjar fins a Washington per pronunciar un bel·licós discurs que va ser interromput una vegada i una altra per les ovacions de senadors i congressistes.

Netanyahu sap que l’Iran fa sortir de polleguera els països sunnites com l’Aràbia Saudita, de manera que va fer els seus càlculs i va arribar a la conclusió que era preferible intensificar les relacions sota la taula amb els països sunnites de la regió a acatar la decisió d’Obama, malgrat que alguns polítics israelians el van advertir perquè no s’enfrontés al president.

El mateix Tamir Pardo, cap del Mossad, va filtrar a la premsa hebrea que el programa nuclear iranià no constituïa una amenaça existencial per a Israel. I quan va deixar aquest càrrec, Pardo va advertir que el verdader problema venia d’una altra part, de dins del país i no de Teheran: «Si una societat dividida travessa certa línia, es pot arribar a una guerra civil en casos extrems. Em fa por que nosaltres marxem en aquesta direcció».

L’error d’Obama ha consistit a conduir-se lleialment amb les lleis internacionals en el cas d’Israel. Ho va dir dilluns un portaveu del departament d’Estat al Canal 2 de la televisió hebrea, però això és justament una posició que no acceptarà mai Netanyahu.

El primer ministre espera com l’aigua de maig l’arribada de Donald Trump. És cert que el republicà va declarar fa uns mesos que pensava tractar el conflicte entre Israel i els palestins d’una manera equilibrada, però al cap d’uns dies va rectificar i la setmana passada va condemnar l’última resolució del Consell de Seguretat.

Trump va dir ahir en un missatge de Twitter: «Les Nacions Unides tenen un gran potencial però ara mateix són simplement un club de gent que es reuneix, conversa i s’ho passa bé. ¡Que trist!». Justament Netanyahu espera que Trump capgiri completament l’ONU perquè tot deixi de ser tan «trist».

Un vot molt negatiu

Notícies relacionades

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

L’Índia obre avui les urnes amb la victòria de Modi per descomptada

«Creiem que ningú està dient que Obama sigui un enemic d’Israel, però el seu vot al Consell de Seguretat ha sigut molt negatiu i gens amistós. I també pensem que sí, que les declaracions que ha fet Trump últimament sobre Israel són molt positives», admet un funcionari de l’oficina del primer ministre Netanyahu.

Un dels motius que anima Israel és la designació que Trump ha fet de David Friedman per al càrrec d’ambaixador a Tel Aviv. Friedman no només no creu que els assentaments siguin un obstacle per a la pau, sinó que ha contribuït econòmicament a les colònies amb diners de la seva butxaca. Aquesta designació es carrega de cop l’actitud tradicional dels presidents americans en el sentit que la solució del conflicte passa per crear un Estat per als palestins.