Alex Salmond: "Amb voluntat política hi ha espai perquè Escòcia tingui un estatus diferenciat a la UE"

L’exministre principal d’Escòcia Alex Salmond va recollir dimarts a Brussel·les el primer premi del centre Maurits Coppieters per la «promoció del dret d’Escòcia a redefinir el seu futur polític europeu en la família de nacions europea». El guardó arriba en un moment clau. A les portes del brexit i amb un creixent populisme que amenaça mig Europa. En aquest context, adverteix que activar a finals de març l’article 50 del Tractat que posa en marxa el procés de sortida del Regne Unit seria un suïcidi –«debilitaria la posició negociadora de Londres», diu– i demana, després d’entrevistar-se amb Jean-Claude Juncker, que Europa se sumi a la causa escocesa.

–És diputat a Westminster en un moment crucial. El Partit Nacionalista Escocès (SNP) té 56 escons. ¿És un moment d’especial confrontació?

–Anem encaminats a un gran xoc perquè la nova primera ministra, Theresa May, ens vol fer fora de la UE i l’SNP està igual de determinat a mantenir-nos a dins. Així que és una manera segura d’anar cap a un conflicte constitucional. La primera ministra s’hauria d’acostumar a veure que no aconseguirà les coses a la seva manera.

–¿Els preocupa la falta d’estratègia del Govern britànic? Fa la sensació que no estan preparats.

–Ho sembla perquè és cert, al contrari que Nicola Sturgeon [actual ministra principal d’Escòcia]. Tenen diverses estratègies contradictòries entre els membres del Govern i això els col·loca en una mala posició. Fins al punt que ningú creu que estiguin en una posició de saber exactament quina és la política que cal seguir.

–Fa la sensació que Escòcia té dues opcions: o independitzar-se o continuar al Regne Unit i sortir de la UE. ¿Hi veu altres alternatives?

–Sí, i ho veuran les pròximes setmanes, quan Sturgeon presenti una estratègia que diu que podem honrar els nostres compromisos amb els electors donant un tractament especial a Escòcia. El Govern del Regne Unit haurà de concedir un estatus especial a Gibraltar, les illes del Canal, Irlanda del Nord. ¿Per què no a la nació d’Escòcia?

–¿Quin tipus d’estatus?

–Que continuï formant part del mercat interior, garantir que tots els europeus són tractats de la mateixa manera i protegir els drets dels treballadors escocesos de forma que estiguin coberts per la legislació europea i mantenir la protecció social.

–¿És legalment possible aquesta diferenciació per a Escòcia? 

–Sí, és clar. És qüestió de voluntat política. Per ser membre de la Unió Europea, Escòcia s’ha de convertir en país independent, però per ser membre de l’espai econòmic europeu no. Per exemple, Hong Kong no és un país independent, però participa en acords internacionals, o les illes Fèroe, que han demanat incorporar-se a l’associació europea de lliure comerç (EFTA) tot i que són part del territori sobirà de Dinamarca. Amb voluntat política hi ha espai perquè Escòcia tingui un estatus diferenciat en el context europeu.

–Fa la sensació que no hi ha gaires ganes de fer un segon referèndum a Escòcia. ¿Han canviat d’idea?

–No. Sturgeon ha dit molt clarament que si el Govern britànic rebutja acceptar l’estatus especial d’Escòcia a la Unió Europea el referèndum serà molt probable en dos anys.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

–A Catalunya es viu una judicialització de l’anomenat procés català. ¿Alguna cosa està fallant a Espanya?

–Òbviament, tinc simpatia pels moviments democràtics al continent i crec que les autoritats europees haurien de ser més comprensives. Però no vull entrar en afers interns d’altres estats.