Grècia viu la seva tercera vaga general des de començament d'any

Seguiment desigual d'una protesta convocada contra la reforma laboral

36557233 60

36557233 60 / SAKIS MITROLIDIS (AFP)

3
Es llegeix en minuts

La tercera vaga general de l'any a Grècia, convocada pels principals sindicats contra la reforma del mercat laboral que exigeixen els creditors del país, s'ha celebrat aquest dijous amb seguiment desigual en els diferents sectors econòmics.

Mentre que els comerços funcionaven gairebé amb total normalitat al centre de la capital, el transport públic ha quedat molt reduït, sobretot per la vaga total del metro i de l'enllaç ferroviari amb l'aeroport Eleftherios Venizelos, des de les quatre de la tarda fins al final de la jornada.

Un comerciant que ha mantingut la botiga oberta ha comentat a Efe que no podia perdre un dia laborable: "La gent té raó. La vaga no es fa sense raó, però en la situació en què ens trobem no es pot fer res més" que treballar, ha assegurat.

Altres, com el propietari d'un quiosc, han dit a Efe que ni tan sols sabien que es portava a terme una vaga general.

ESQUERRA EXTRAPARLAMENTÀRIA

A la convocatòria de la vaga general també s'hi han sumat l'esquerra extraparlamentària, el sindicat del partit comunista PAME i associacions de professors de secundària i de metges de la seguretat social, entre altres.

Tot i ser una protesta contra el Govern, també ha mostrat el seu suport el partit governamental, l'esquerrà Syriza, que havia cridat a sortir al carrer massivament contra l'eventual liberalització del mercat de treball exigida pel quartet de creditors.

Al centre d'Atenes unes 15.000 persones, segons ha confirmat a Efe la policia, s'han manifestat en diverses marxes que han confluït davant del Parlament, a la cèntrica plaça Sintagma, sense incidents.

Les forces de seguretat no han desplegat un dispositiu especial en previsió, ha dit el mateix portaveu, de l'absència d'episodis violents.

Iorgos Papaguikas, arquitecte de 30 anys, ha assegurat a Efe que es manifestava "contra l'austeritat, contra la pèrdua dels drets i condicions laborals" i "contra la troica, contra el Govern i contra tots els que eliminen els nostres drets i destrossen la nostra vida", ha asseverat.

"El meu futur personal és inestable, sense perspectiva, i serà pitjor amb les polítiques que s'apliquen", ha manifestat.

Per la seva banda, Tonia Katerini, la presidenta de l'Associació Panhel·lènica d'Arquitectes, ha comentat a Efe: "Vivim un període d'atac sense precedents contra els drets laborals i l'Estat del benestar".

"S'HA PERDUT L'ESPERANÇA"

Katerini ha subratllat que "la gent cada dia s'empobreix més, i el 50% de la societat viu en pobresa".

"Sabem molt bé que les vagues de 24 hores no són una resposta al problema, però malgrat tot hem de deixar clar que no estem d'acord amb el que passa", ha afegit.

"S'ha perdut l'esperança, la majoria de la gent creu que no hi ha alternativa", ha dit Katerini. Si pogués, li agradaria dir-li al primer ministre, Alexis Tsipras, que "recordi" que en el referèndum de l'any passat el poble va dir 'no' a les mesures d'austeritat proposades pels creditors.

Aquesta vaga té lloc mentre es debaten al Parlament els pressupostos generals del 2017, que preveuen augments d'impostos i retallades addicionals per un total de 3.300 milions d'euros.

SENSE MARXA ENRERE

El ministre de Finances, Euclid Tsakalotos, en una reunió del consell polític de Syriza dimecres, va rebutjar categòricament que el Govern pugui fer marxa enrere en les seves línies vermelles en matèria laboral, i va descartar retallades addicionals més enllà del 2018, l'any en què s'acaba el tercer rescat.

L'Executiu de Syriza vol que es tornin a instaurar els convenis col·lectius i rebutja que es flexibilitzi l'acomiadament, tot al contrari del que demanen organismes com el Fons Monetari Internacional (FMI), el més combatiu en aquests punts.

Notícies relacionades

Els creditors europeus (la Comissió Europea, el Mecanisme Europeu d'Estabilitat i el Banc Central Europeu) exigeixen que Grècia obtingui un superàvit primari -abans de pagar servei de deute- del 3,5% del PIB també en els anys posteriors al 2018, quan s'acaba en teoria el tercer rescat.

Aquest objectiu, segons càlculs de l'FMI, requeriria que Grècia aprovi mesures de retallades i recaptació addicionals per un total de 4.500 milions d'euros.