ADÉU A UN MITE

Espanya i Cuba, més a prop amb l'adéu a la doctrina Aznar

González va ser el mandatari espanyol que va tenir més sintonia amb el Comandant

La UE vol derogar la posició comuna impulsada per l'expresident popular

zentauroepp36420104 files  this file photo taken on november 14  1999 shows then161126184120

zentauroepp36420104 files this file photo taken on november 14 1999 shows then161126184120 / CHRISTOPHE SIMON

2
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un dictador, dos monarques i cinc presidents va veure desfilar per Espanya Fidel Castro des del triomf de la revolució a Cuba. Recuperada la democràcia a Espanya, les relacions entre els dos països van anar oscil·lant, fins a arribar al punt de més sintonia amb l'arribada de Felipe González al poder i tocar fons durant els mandats de José María Aznar.

 

Adolfo Suárez va ser el primer cap d'Estat europeu que va fer una visita oficial a Cuba. Va ser el 1978, en un acte amb què va marcar distàncies amb la política que la dictadura havia mantingut amb tot el que fes olor de comunista. Un altre exministre franquista, Manuel Fraga, faria 14 anys després de Cicerone en la visita de Fidel Castro a Galícia, on havia nascut el pare del comandant. Malgrat la particular relació que els unia, amb qui més sintonia va tenir va ser amb Felipe González. El 1993, durant el seu últim mandat, el president espanyol el va convèncer per introduir canvis econòmics a l'illa i li va oferir els serveis de Carlos Solchaga com a conseller per superar la profunda crisi que vivia el país. El ja exministre d'Economia va proposar un pla de privatitzacions per poder mantenir l'educació i la sanitat gratuïtes.

Notícies relacionades

L'aterratge d'Aznar a la Moncloa va canviar les regles del joc. El president popular es va alinear ràpidament amb els dictats dels EUA, defensant el bloqueig comercial de Washington en contra de la tesi de la majoria dels seus socis a la UE. Després d'anunciar a Madrid, amb el llavors vicepresident dels EUA Al Gore, que revisaria la política de González amb Cuba, les relacions es van enterbolir. Durant un any i mig Espanya no va tenir ambaixador a Cuba i Aznar va aconseguir el desembre del 2006 que la UE adoptés una posició comuna sobre Cuba que condicionava les relacions als avanços democràtics i en drets humans. La posició europea (i, de rebot, espanyola) no va variar fins que el 2014 Barack Obama va defensar el desglaç. Al setembre Brussel·les va instar els 28 a derogar la posició comuna impulsada per Aznar.

"CALAT HISTÒRIC"

Mostra d'aquesta nova actitud són els telegrames que Mariano Rajoy i Felip VI van enviar a Raúl Castro, en que li  van traslladar el seu condol a ell i al poble cubà, destacant el «calat històric» de Fidel. El president va assenyalar que "Espanya seguirà esforçant-se avui i en el futur per enfortir les profundes relacions d'amistat, estima i solidaritat que uneixen cubans i espanyols".