Despertar-se sense Fidel

L’Havana es va despertar ahir com en un toc de queda o, més aviat, en un estat de recolliment davant la notícia de la mort de Fidel Castro, que no per esperada va ser menys impactant. La gent caminava pels carrers pensativa, una cosa inusual per als cubans, i encara menys en un dissabte. Però segons van anar passant les hores, també es va anar notant un cert retorn a la normalitat.

    

Després de l’al·locució a mitjanit (la matinada a Espanya) de Raúl Castro, els telèfons van començar a sonar a les cases. «¿Te n’has assabentat?» «¿Saps la notícia?» «L’home ha mort». Així una vegada i una altra, igual, amb la mateixa informació difonent-se pels correus electrònics i la gent parlant-se de balcó en balcó.

«UNA GRAN FIGURA»

Pesar i admiració són els dos sentiments expressats per molts dels cubans, un 80% dels quals no han conegut cap altre dirigent al país que no fos Fidel Castro. Així, Raúl Valdespino, de 70 anys, manifes-

tava a l’agència Efe que Castro va ser «un líder indiscutible desaparegut físicament, però un estadista que viurà eternament en el pensament d’homes amb decòrum i dignes a Cuba i a qualsevol altre país».

    

Yarelis Hermida, estudiant universitària de 22 anys, opinava que Fidel Castro «serà sempre una gran figura i un paradigma, no només per als joves cubans, sinó també per a tothom». Un altre jove, Marcel Fleites, va considerar també que «el germà de Fidel mantindrà el llegat», però no es va abstenir d’opinar que «la Revolució cubana necessita un canvi que encara tardarà força temps».

BANDERES A MIG PAL

A la plaça de la Revolució, de matinada i en absolut silenci, es van començar a desmuntar els altaveus i a desmantellar les grades que s’estaven acabant d’instal·lar per a la gran desfilada militar amb motiu del 60è aniversari del desembarcament del iot Granma, capitanejat per Fidel, per iniciar la insurrecció armada contra Fulgencio Batista. L’acte commemoratiu estava previst per al 2 de desembre, que també és la data de naixement de l’Exèrcit Rebel, i ara en el seu lloc hi haurà el comiat del comandant Castro, diumenge dia 4.

    

En aquella mateixa plaça, on Fidel va pronunciar molts dels seus discursos més memorables, les banderes nacionals ja onejaven a mig pal mentre seguia el trànsit de turistes en cotxes nord-americans clàssics, la majoria dels quals eren descapotables, davant la mirada fixa de motoristes de la policia que s’anaven congregant al lloc.

    

Les banderes cubanes també van començar a aparèixer a les entrades de les cases particulars i als balcons d’aquells que volen així rendir tribut al que consideraven el seu líder. Els mercats de carrer es van posar en marxa, però amb menys persones i ofertes de les habituals.

    

Als terrenys de la Ciutat Esportiva, on els nois juguen a futbol, es van despertar lentament. Però la vida no es va detenir i a mig matí, els camps ja eren plens de joves corrent d’un costat a l’altre darrere de la pilota, com és habitual.

  

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

 La notícia va agafar per sorpresa també el diari Granma, el principal del país. La notícia de la mort del Fidel només apareixia ahir a la seva ’edició on line i es limitava a les poques línies llegides pel general Raúl Castro.

LA TRANSMISSIÓ TELEVISIVA

Després d¡emetre les paraules del president Castro, la televisió va continuar la seva transmissió normal, però a partir de les sis del matí (ahir al migdia a Espanya) es va centrar de forma exclusiva en Fidel, amb diversos reportatges de la seva vida i entrevistes a personalitats cubanes de tots els àmbits. Les imatges televisives més repetides van ser ahir les d’un Fidel Castro somrient amb el seu vestit verd oliva de comandant en cap i les de l’estadista pensatiu amb la frase de fons: «Fins a la victòria sempre».