Macri compleix un any al Govern amb la impressió majoritària d'afavorir els rics

Sembla que era ahir quan, a la coqueta disco de Costa Salguero, davant del Riu de la Plata (Argentina), es ballava, cantava i cridava amb el frenesí propi dels fets històrics. «El Chandon va ser la beguda gairebé exclusiva», va relatar llavors el diari 'La Nación' sobre les celebracions de la victòria electoral de Mauricio Macri i la seva aliança de centredreta Canviem, el 22 de novembre del 2015. 

Ha passat un any i la promesa «revolució de l’alegria» s’ha transformat en un rictus que ha de forçar el somriure. No era el que s’esperaven els milions de votants que el van elegir, entre l’aversió i el desig de passar pàgina després de 12 anys d’espera. I tampoc estava en els càlculs del Govern. Dies enrere, el Centre d’Estudis d’Opinió Pública (CEOP) va assegurar que 7 de cada 10 persones avaluen l’economia amb un «malament» o «molt malament», i dos de cada tres pensen que el macrisme afavoreix els més rics. Un 34% responsabilitza el kirchnerisme de l’herència rebuda. Un 57% carrega les culpes a l’actual Govern.

Si bé Macri conserva un suport que oscil·la entre el 40% i 50%, culpar de tots els mals l’expresidenta Cristina Fernández i alguns dels seus col·laboradors, que no deixen de desfilar pels tribunals, ja no és suficient. El president va dir que vol ser reelegit en tres anys i acabar la seva obra en vuit. Aquests somnis hauran de passar primer per moltes proves.

UN GIR RADICAL

L’Argentina ha fet un gir polític, econòmic i cultural significatiu aquest últim any. Amb la idea de tornar a reintegrar-se al món (una manera de nomenar els mercats financers), les autoritats han posat fi al plet amb els tenidors de bons coneguts com voltors. Han pagat 9.300 milions de dòlars. La moneda s’ha devaluat un 40%. L’any tancarà amb una inflació de xifres similars. El salari s’ha ensorrat un 8% i s’han perdut uns 120.000 llocs de treball en blanc i més o menys els mateixos en negre. El preu dels serveis de llum i gas ha pujat un 500%. La caiguda del 3,5% del PIB del Brasil, el principal soci comercial d’aquest país, ha acabat aprofundint la recessió: el 2016, l’economia haurà caigut 0,8 punts. La pobresa és del 32%, encara que el president adjudica aquest flagell a la seva antecessora.

A meitat d’any, Macri va profetitzar la fi de les penúries. «Va passar el tercer trimestre, va passar octubre, som al novembre i l’economia encara no ha arrencat», proclama ara el diari 'La Nación'. La producció de lactis, carn, pollastre i begudes ha caigut en picat. I la Unió Industrial Argentina ha activat l’alarma: «Les pimes mostren caigudes en el seu nivell d’activitat i han presentat una baixada del 9% per la disminució d’exportacions i el poc dinamisme en el mercat intern, en un context d’amenaça importadora».

L’aliança Canviem va apostar totes les seves cartes al triomf de Hillary Clinton i l’adhesió a les polítiques de lliure comerç dels demòcrates. Però ha guanyat Donald Trump i el president Macri s’ha de replantejar què ha de fer en un món més conflictiu del que s’esperava. En el seu entorn insisteixen que el projecte només és viable amb rebaixes de salaris i costos laborals. Tres massives protestes han frenat per ara aquesta política.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

L’any tanca amb un dèficit fiscal del 6% del PIB, que en part es finança amb endeutament extern. En aquests 11 mesos, l’Argentina ha col·locat deute per uns 45.000 milions de dòlars i projecta agafar-ne prestats 30.000 més. Un panorama que engreixa els especuladors financers, que compren pesos, es beneficien amb les taxes d’interès del 27% i després remeten a l’exterior els guanys. Roberto Lavagna, l’exministre de Néstor Kirchner, prevé que aquest model basat en l’endeutament extern «indefectiblement acaba en una situació de col·lapse». Lavagna, poc amic del kirchnerisme, recorda que aquest camí ja va ser transitat dues vegades i amb sonors fracassos pels militars (1976-83) i als anys 90.

A TOT O RES EL 2017

Amb el peronisme dividit i el sindicalisme tradicional sedat, el Govern creu que pot conduir el malestar social i guanyar les pròximes eleccions legislatives. Aquest desig troba un escull de pes a la província de Buenos Aires. Si surt derrotat en el principal districte, li serà molt difícil fer realitat les seves fantasies. Malgrat que no hi ha res d’impossible.