Assange rep la fiscal sueca al seu refugi de l'ambaixada de l'Equador a Londres

La declaració, la primera del fundador de Wikileaks davant la justícia de Suècia per l'acusació de violació, pot durar dies

El fundador de Wikileaks, Julian Assange, fa un discurs des de la balconada de l’Ambaixada de l’Equador a Londres.

El fundador de Wikileaks, Julian Assange, fa un discurs des de la balconada de l’Ambaixada de l’Equador a Londres. / PETER NICHOLLS

2
Es llegeix en minuts
Begoña Arce
Begoña Arce

Periodista

ver +

Al petit apartament que ocupa a l’Ambaixada de l’Equador a Londres no hi deu cabre ni una agulla. El lloc on va trobar un asil precari ja fa sis anys Julian Assange s’ha convertit des d’ahir en seu improvisada d’una espècie de tribunal internacional. El fundador de Wikileaks ha de respondre a les preguntes d’un fiscal equatorià, en presència de la també fiscal sueca Ingrid Isgren, arribada d’Estocolm amb un policia. Preguntes sobre l’acusació de violació de la qual és objecte a Suècia. «La declaració pot durar diversos dies», va estimar ahir Per Samuelson, un dels advocats d’Assange.

La transcripció dels interrogatoris serà enviada posteriorment als magistrats suecs. Seran ells els que decidiran, en vista de la investigació preliminar, el que passarà amb el cas. També és possible que es prengui una mostra de l’ADN d’Assange, amb fins comparatius, si aquest hi consent.

PRIMERA DECLARACIÓ 

És la primera vegada que l’australià ofereix a la justícia sueca la seva versió del que va passar, després que el 2010 fos acusat de violació al país nòrdic. Assange sempre ha negat l’agressió i manté que les relacions sexuals amb la suposada víctima van ser consentides. La justícia sueca va emetre una ordre de detenció europea i reclama, fins ara sense èxit, el compliment de l’extradició aprovada pels tribunals britànics. 

Notícies relacionades

L’exhacker tem que es tracti d’una trampa per acabar enviant-lo als Estats Units, on un jurat secret estudia la filtració per part de Wikileaks de més de 250.000 documents sobre les guerres de l’Iraq i l’Afganistan, així com els cables del Departament d’Estat que tant mal van fer a Hillary Clinton.

La publicació de milers de missatges de personatges pròxims a Clinton durant la campanya presidencial nord-americana va ser un cop irreversible per a la candidata demòcrata. El seu cap d’equip, John Podesta, va acusar Assange –que col·labora assíduament amb el canal de televisió Russia Today, controlat per Vladímir Putin– d’ajudar Donald Trump. Aquesta ingerència va molestar el president de l’Equador, Rafael Correa, que va donar ordre de tallar l’accés a internet al seu cada vegada més incòmode convidat. Avui Trump –que en la campanya va afirmar: «Estimo Wikileaks»– és el president electe i la seva arribada a la Casa Blanca podria desbloquejar la situació d’Assange. Més de 18.000 persones han demanat un «perdó presidencial» per a ell. Però Trump és imprevisible.