Clinton i Trump s'entreguen a l'ús del 'Big Data' per identificar potencials votants

En una visita recent a una oficina de campanya de Donald Trump a Hialeah, a prop de Miami, Blanca Vrotsos mostrava el quadern on va apuntant els voluntaris com ella que cada dia s’acosten fins allà per fer trucades a la recerca de votants. «L’altre dia va venir una noia jove i va fer ella sola ¡més de 230 trucades!», explicava orgullosa Vrotsos. 

    Aquell quadern, amb les anotacions fetes a mà, donava una imatge una mica rudimentària de la campanya de Trump, però no convé fiar-se gaire de les aparences, que enganyen. Encara que el candidat republicà hagi renegat públicament del big data (recopilació i anàlisi massiva de dades), com a eina electoral, arribant a dir al maig que està «sobrevalorat», té en marxa un esforç digital important. I Trump està construint «l’aparell subjacent per a un moviment polític», amb què en el seu camp esperen no tan sols aconseguir la victòria el 8 de novembre sinó «dominar la política republicana després d’això». Així ho ha dit Steven Bannon, el president de la campanya de Trump, que ha parlat amb Bloomberg Businessweek.

    Segons tots els indicis, no obstant, el determini de Trump està a anys llum del de Hillary Clinton, almenys pel que es refereix a la cita immediata amb les urnes. En l’equip demòcrata s’han perfeccionat les tècniques i tecnologies d’identificació de votants i objectius que ja van ser clau en les victòries electorals de Barack Obama el 2008 i 2012.

GUIA  / I enfront d’aquesta greixada maquinària de big data hi ha en el càrrec oficial de director d’analítica Elan Krieger, que va treballar fa quatre anys en la reelecció d’Obama i a qui el mànager de la campanya de Clinton, Robby Mook, ha definit a Politico com «la mà invisible que ho guia tot, de l’horari al contacte de votants fins on passen el seu temps els organitzadors».

    Kriegel, que va estudiar matemàtiques i antropologia, va treballar com a productor per a la icona conservadora de Fox News Bill O’Reilly i després va cursar un màster en mètodes quantitatius en ciències socials abans de treballar per a Obama i fundar la seva pròpia empresa, Blue­Labs, està al capdavant d’un equip de més de 60 analistes i matemàtics. Van ser ells els que, per exemple, van idear en primàries un algoritme que permetia identificar no ja potencials votants, sinó delegats que eren clau per assegurar la victòria sobre Bernie Sanders, dirigint la inversió en anuncis. Segons li explicava també a Politico Stu Trevelyan, conseller delegat d’una empresa que gestiona les bases de dades de votants que utilitzen les principals campanyes demòcrates, «és difícil pensar en ningú que hagi tingut tant impacte i sigui tan poc conegut».

    Una cosa similar passa amb Brad Parscale, el jove emprenedor de màrqueting texà que va començar a treballar fent per preus irrisoris pàgines web per als negocis i les activitats benèfiques de la família Trump abans que el líder del clan es llancés a la carrera per la Casa Blanca. Parscale s’ha acabat convertint en el cervell digital del candidat republicà. O, com a mínim, és la cara visible de la gestió d’una base de dades, batejada com a Projecte Alamo, a la qual convé estar atent. El seu epicentre és a San Antonio.

    Hi van arrencar amb una base de dades comprada a un proveïdor genèric, però després han anat recopilant informació de contacte dels que demanaven entrades per als mítings i els que en donaven a la seva web. Han comptat també amb la base de dades del Comitè Nacional Republicà, en l’actualització de la qual s’han invertit 100 milions de dòlars des del 2012. I Trump ha fitxat també Cambridge Analytica, una empresa especialitzada. En el consell d’administració d’aquesta firma s’hi asseu Bannon i entre els seus inversors figuren dos dels principals donants de Trump: el multimilionari informàtic Robert Mercer i la seva filla Rebekah.

Notícies relacionades

Michelle Obama, la joia de la campanya

El Ku Klux Klan dóna suport a Trump

BASE DE SUPORT / Tot aquest esforç no sembla anar dirigit a la identificació i mobilització de potencials votants, encara que sí que es presta especial atenció a una mica més de 13 milions de «persuadibles» en estats frontissa. El que s’està fent, sobretot, és un esforç per cultivar a la base de suport més ferm de Trump, amb una inversió de 70 milions de dòlars al mes, especialment a Facebook. 

    Aquesta és una de les coses que fan que hagi augmentat l’especulació que Trump prepara, en cas de derrota, el seu propi imperi mediàtic, o la fundació del seu propi partit o moviment polític. Però, sigui el que sigui, el sentiment en la seva campanya és clar, i es resumeix en unes declaracions de Parscale a Bloom­berg Businessweek. «Des del principi vam saber el valor que tindria això», va dir. «Som propietaris del futur del Partit Republicà».