Immigrants a la deriva al Mediterrani central

“Quan un vaixell surt de la costa de Turquia té prou carburant per arribar a les illes gregues. Quan ho fa des de Líbia només pot arribar a 20 o 30 milles nàutiques. No tenen cap oportunitat d'arribar a la costa italiana perquè els traficants no els subministren prou gasoil per arribar a Itàlia i parteixen del principi que seran salvats així que deixin els ports libis”. El director de l'agència europea de guardacostes i fronteres, Fabrice Leggeri, és molt conscient del drama a què s'enfronten els immigrants que intenten travessar el Mediterrani central i confirma que Itàlia seguirà sent la prioritat número u per a l'agència, que aquest mes estrena renovats poders.

El nombre d'immigrants que arriben a Itàlia, al contrari del que passa a Europa, on ha caigut el flux d'arribades, es manté estable perquè els vaixells, sosté Leggeri, van molt més carregats que l'any passat, amb una mitjana de 160 persones a bord davant el centenar de mitjana del 2016. "Hem de seguir molt vigilants a la zona del Mediterrani", adverteix. 

A partir d'ara, els guardacostes europeus podran participar per mandat -fins ara no el tenien- en operacions de rescat, recollir informació sensible per distribuir entre les forces d'intel·ligència i policies europees i realitzar anàlisi de risc per comprovar la vulnerabilitat de les fronteres exteriors. “No comencem de zero perquè ja hi ha cooperació amb altres agències com Europol, policies i serveis d'intel·ligència, però en el mandat s'inclou la lluita contra el crim organitzat i el terrorisme i preocupacions lligades a això que puguin tenir lloc a les fronteres exteriors”, ha explicat durant una roda de premsa a Brussel·les.

PROJECTE PILOT

Es tracta, segons Leggeri, d'actuar com “un filtre” per recollir la màxima informació possible amb l'objectiu de llançar investigacions i actuar contra traficants i altres criminals davant la justícia. Una línia de treball que ja han començat a testar a Itàlia per mitjà d'un projecte pilot llançat el gener d'aquest any, que posteriorment es va estendre a Espanya i que neix amb la vocació d'aplicar-se en totes les fronteres exteriors. “Frontex ha estat interrogant immigrants durant 10 anys i només aquest any hem començat a recol·lectar dades”, admet el responsable de l'antiga Frontex sobre informació com números de telèfon dels traficants, els seus noms o qualsevol dada que pugui ajudar a identificar les màfies.

Notícies relacionades

La UE posa en marxa el nou cos de guardacostes i fronteres per afrontar les arribades de refugiats

Viatge d'anada i tornada a l'infern

Leggeri també ha anunciat que l'agència ja ha escollit els tres primers països sobre els quals llançaran la seva primera avaluació de riscos. Es tracta d'Alemanya, Finlàndia i Eslovènia, tot i que també es van oferir voluntaris Romania, Letònia i Grècia. L'objectiu d'aquest examen serà identificar si estan equipats de forma adequada per fer front a possibles crisis, com l'arribada de cop de 5.000 persones, i en cas de detectar deficiències l'agència tindrà autonomia suficient per activar operacions. “No es tracta de culpar a ningú, sinó de recolzar i ajudar els estats membres”, ha precisat.

AUGMENTAR ELS RETORNS

Un altre dels nous focus en què l'antiga Frontex reforçarà el seu paper és la devolució d'immigrants en situació irregular, el gruix segons Leggeri dels que arriben a Itàlia. La taxa de retorn es manté al voltant del 40% i la intenció és que augmenti de forma que els immigrants i traficants rebin el senyal que seran tornats. “És un senyal que pot aconseguir una reacció i reflexió en els països d'origen. És difícil, però cal mostrar que el retorn és una realitat”, ha reiterat recordant que per a això és fonamental que els governs tinguin evidències sobre la procedència dels immigrants. Aquest any, segons les seves xifres, l'agència ja ha coordinat el retorn de 7.200 immigrants irregulars davant els 3.565 de l'any passat.