L'extrema dreta arrela a Hongria

Al primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, i als del seu partit, el Fidesz, els agrada presumir entre els seus col·legues europeus que gràcies a ells l’extrema dreta no ha arribat encara al poder al país centreeuropeu, tot i que no són pocs els que opinen que la deriva dretana d’Orbán l’ha situat al mateix nivell que els extremistes.

En tot cas, els radicals a Hongria s’agrupen al voltant del Moviment per una Hongria Millor (Jobbik), un partit relativament jove i que en les últimes eleccions generals, les del 2014, va aconseguir més del 20% dels vots. Avui és la tercera força al Parlament hongarès però la segona en popularitat i està considerada com una de les organitzacions polítiques d’extrema dreta –ells es defineixen com a dreta radical– més poderosa de la UE.

«Hem crescut per tot el país i tenim una base de votants joves molt important», diu el diputat Márton Gyöngyösi, un dels principals dirigents de la formació. «Comptem amb el suport del 53% dels joves menors de 35 anys i a les universitats ja som el partit amb més força», afegeix al seu despatx del Parlament amb vistes al Danubi.

FRACÀS DELS PARTITS

Per a molts joves hongaresos, Jobbik representa el partit antielit, el que va en contra d’un sistema que ha estat dominat des de la caiguda del comunisme per uns partits que han fracassat a l’hora de respondre a les necessitats de les noves generacions. Des que Hongria va ingressar a la Unió Europea, el 2004, mig milió de joves se n’han anat del país, «el millor del millor», apunta Gyöngyösi, de 39 anys, fill de diplomàtic i que va créixer entre Egipte, l’Iraq, l’Afganistan i l’Índia.

«El que passa a Hongria no és gaire diferent del que passa en altres països europeus», reflexiona pel seu costat András Biró-Nagy, del think tank Policy Solution. «En aquest país vam tenir una dictadura comunista de 40 anys i els valors democràtics s’han associat a la dreta, al contrari que a Espanya que després del franquisme han sigut associats a l’esquerra», afegeix. «Sembla estrany, però a Hongria ser de dretes és per a molta gent ser un revolucionari».

Biró-Nagy recorda que Jobbik va néixer el 2003 com una força política extremadament radical que es dedicava a intimidar la comunitat gitana, la minoria més important del país, a través d’una força paramilitar, la Guàrdia Hongaresa. Abans que fos prohibida, el president del partit, Gábor Vona, es va presentar al Parlament després de ser elegit per primer vegada diputat en les eleccions legislatives del 2010 vestit amb l’uniforme del grup paramilitar. El partit mostrava clarament el seu caràcter extremadament xenòfob, antigitano i antisemita, nacionalista i radicalment oposat al sistema polític imperant.

Però fa tres anys la direcció de la formació ultra va decidir canviar el discurs, amb la intenció de mostrar una imatge més moderada i juvenil, lluny de declaracions antisemites com les que el mateix Gyöngyösi havia efectuat el 2012. Ara, el partit «ha après que en política no tot és blanc i negre. Es pot dir el mateix però de manera diferent», assenyala. Estil moderat, però contingut radical. «Som el partit del segle XXI, mentre que Fidesz és del segle passat i representa el que és antic. Ja no té sentit aquella divisió entre l’esquerra i la dreta, això ja és part del passat, de la vella política», afegeix Gyöngyösi. 

CASOS DE CORRUPCIÓ

La nova estratègia li va donar bons resultats. Jobbik va guanyar terreny al partit d’Orbán, molt tocat per la corrupció. Fins que va esclatar la crisi dels refugiats. Orbán, astut, va saber la manera de virar ràpidament a la dreta radical amb un discurs racista i xenòfob que li ha permès recuperar popularitat. «Moderant-se uns i radicalitzant-se els altres ara tots dos estan més o menys al mateix nivell ideològic», diu Biró-Nagy.

Orbán ha fet seves idees que van sortir dels despatxos de Jobbik, com ara convocar el referèndum contra les quotes de la Unió Europea, aixecar la tanca a la frontera amb Sèrbia i Croàcia i reformar la Constitució per endurir encara més la política migratòria. «Hongria no coneix el multiculturalisme, ni el volem, això existeix als països de l’Europa Occidental i els toca a ells gestionar els seus problemes», afirma Gyöngyösi. «El multiculturalisme és conseqüència de la colonització i nosaltres no hem sigut mai un país colonialista», sentencia.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Un discurs que s’ha fet seu també el primer ministre. De moment, Orbán manté activa l’agenda dels refugiats i, probablement, continuarà d’aquesta manera mentre li convingui. «Crec que Jobbik només tindrà possibilitats de seguir creixent si Orbán comet greus errors», afirma Biró-Nagy. «El tema de la corrupció és molt important. Avui no hi ha gairebé cap diferència entre tots dos, però Jobbik almenys pot dir que no ha robat. És el que passa amb els nous partits d’èxit que encara no han tocat poder, com Podem o Ciutadans a Espanya», afegeix.

Biró-Nagy admet que està preocupat pel creixement de l’extrema dreta a Europa. «El gran perill», sosté, «no són aquests partits encara petits. El perill és que els grans partits de centredreta o dreta assumeixin el discurs de l’extrema dreta. Això està passant a Hongria i en altres països del continent».