Plebiscit a Colòmbia: escorcolls i llei seca

Les mesures que envolten la votació per l'acord de pau retraten un país amb enormes reptes en matèria de seguretat encara que desapareguin les FARC

jsauri35758423 a colombian citizen casts his vote at a polling station in b161002213214

jsauri35758423 a colombian citizen casts his vote at a polling station in b161002213214 / LUIS ACOSTA

2
Es llegeix en minuts
MAURICIO BERNAL

El colombià és de natural matiner: els carrers de les principals ciutats bullen de vianants i trànsit a les sis del matí, fins i tot abans, i que sigui jornada de votació no canvia gaire la dinàmica: la tendència és anar a les urnes abans de fer el primer  mos. El pla, de fet, és votar primer i esmorzar després. Bogotà es va llevar ahir plujosa, grisa i rúfola, però això no va canviar res, o potser va canviar el paisatge: centenars de paraigües que feien fila per entrar als centres de votació. Al capdavall, el temps a la capital no tenia res a veure amb la meteorologia i sí amb la càlida sensació que proporcionava la jornada històrica. La pluja era una anècdota. Els veïns de la capital van fer cua per votar des de ben d’hora i després se’n van anar a menjar tamal.

Bogotà es va llevar  plujosa, però la calidesa la proporcionava la sensació de jornada històrica

Notícies relacionades

La il·lusió de fer les paus amb la guerrilla estava a tocar i al final de la jornada, i pau era la paraula més pronunciada en aquelles files de paraigües i la més llegida a la premsa del dia, però Colòmbia continua sent Colòmbia i les FARC no són sinó el principal actor de la violència: com sempre, com en cada elecció, la policia continuava escorcollant els votants a les entrades als centres de votació, des de dissabte regia la llei seca a tot el país i estava prohibit portar armes, fins i tot amb salconduit. Sí: per primera vegada des de feia anys la policia tenia control sobre el 100% dels punts de votació (una part –petita– estava abans a les mans de les FARC), i sí: la guerrilla de l’ELN havia decretat una minitreva a la seva àrea d’influència (el Catatumbo, al nord-est del país) durant el plebiscit, però Colòmbia continua sent Colòmbia. Que desapareguin les FARC com a guerrilla no significa que desaparegui tota la violència.

Borratxos, no atemptats

«Un dels reptes de la pau és impedir que altres grups criminals prenguin el control del territori i dels negocis il·legals que movien les FARC», explica Ariel Ávila, subdirector de la Fundació Pau i Reconciliació. L’aparició a mig matí del ministre de Defensa, Luis Carlos Villegas –per informant davant les càmeras del nombre de borratxos detinguts i d’establiments intervinguts per violar la llei seca, i del nombre d’armes decomissades a colombians que havien desatès la prohibició–, tenia un propòsit per sobre de tots: llançar el missatge que aquí tot va bé. Així ha sigut sempre, en cada elecció. Solament que fa uns anys, no gaires, les notícies no eren de borratxos detinguts sinó d’atemptats de la guerrilla. Colòmbia està canviant. A poc a poc.

Temes:

FARC Colòmbia