Hongria desafia la UE amb un referèndum contra els refugiats

Els refugiats poden acabar passant factura al primer ministre d'Hongria, el conservador Viktor Orbán. El país centreeuropeu celebra aquest diumenge un referèndum en què es demana als electors que es pronunciïn sobre si accepten o no la política de quotes de la UE per acollir i protegir les desenes de milers de persones que fugen de la guerra al Pròxim Orient, la gran majoria musulmanes.

Orbán, que és qui ha convocat la consulta, demana que es voti 'no' a un sistema que qualifica “d'imposició injusta” que atempta contra la “identitat cultural, ètnica i religiosa d'Europa”. Segons les enquestes, el primer ministre, que dirigeix la dretana Federació de Joves Demòcrates (Fidesz), obtindrà el suport de més del 70% dels hongaresos que vagin a les urnes. No obstant, la clau està en l'abstenció. Si és superior al 50%, el referèndum no serà vàlid, cosa que representaria un dur revés per al primer ministre.

En aquesta consulta Orbán compta amb el suport de Jobbik, el partit d'extrema dreta més poderós de la UE i que, malgrat que és la tercera força en nombre de diputats, és de fet l'oposició més forta a Hongria. Els abans influents socialistes, avui en hores molt baixes, han demanat el boicot, mentre que les principals oenagés humanitàries hongareses han fet una crida al vot nul que en aquest cas no es comptabilitza com a participació.

PROTESTA DAVANT EL PARLAMENT

Els electors es trobaran als centres de vot amb una papereta amb la següent pregunta: “¿Vol que la UE pugui determinar l'assentament obligatori de ciutadans no hongaresos a Hongria fins i tot sense l'aprovació del Parlament?”. El debat ha sigut intens aquests dies als mitjans de comunicació, la majoria controlats pel Govern, que a més ha inundat literalment els carrers i els transports públics del país amb una agressiva campanya a favor del 'no'.

Al marge de les discussions als mitjans i la propaganda, es respira poc ambient electoral als carrers, almenys a Budapest, on els ciutadans semblen estar més preocupats per aprofitar els últims dies de bon temps que els queden abans que arribi el fred hivern a la riba del Danubi. Només les oenagés han organitzat diferents actes de rebuig en aquests dies, l'últim divendres davant Országgyülés (Parlament).

El referèndum d'aquest diumenge s'ha de llegir bàsicament en clau de política interna. Orbán ha convocat una consulta sobre un problema que en realitat ja no existeix a Hongria. Al país hi queden pocs centenars de les 400.000 persones que van passar l'any passat pel seu territori de camí a Alemanya i Àustria i de les 177.000 que van demanar asil. Amb una població de prop de 10 milions d'habitants, a Hongria a penes hi viu una comunitat de 4.000 refugiats amb estatut internacional i la immigració és escassa, un dels percentatges més baixos d'Europa, l'1,4%. 

Hongria és un país majoritàriament blanc i cristià i el seu únic contacte amb aquesta multiculturalitat que Orbán considera tan perniciosa és amb la marginada comunitat gitana. Els 1.294 refugiats que Brussel·les proposa reubicar al país des de Grècia difícilment tornarien a omplir l'estació de trens de Budapest, com va passar a la primavera.

CONTRA LA CAIGUDA DE POPULARITAT

¿Per què es fa llavors aquest referèndum? Just abans que esclatés la crisi dels refugiats, Orbán havia perdut popularitat principalment a causa dels múltiples casos de corrupció en el si del seu Govern, “molt més grans que en l'època comunista”, en paraules de Márton Gyöngyösi, número dos de Jobbik. El viratge a la dreta d'Orbán, amb un discurs nacionalista i xenòfob, li ha fet recuperar popularitat, i el que és més revelador és que la de Jobbik ha baixat.

“Orbán és un geni”, diu a aquest diari Gyöngyösi. “És el polític més brillant del segle -afegeix amb convicció-, i ho dic malgrat que és el nostre principal rival”. Gyöngyösi explica com el primer ministre ha sabut aprofitar la crisi dels refugiats -ell prefereix parlar de migrants, com Orbán- per virar a la dreta i robar-los part del seu programa polític.

Que el discurs d'Orbán ha calat a Hongria ho demostra un recent sondeig del Pew Research portat a terme a la primavera en 10 països de la UE i que assenyala que Hongria és el país que té una visió més negativa de la immigració (i Espanya el que menys): tres de cada quatre hongaresos creuen que els refugiats augmenten les possibilitats d'un atemptat terrorista, i quatre de cada cinc, que els refugiats són una càrrega perquè s'emporten la feina i les ajudes socials.

LÍDER INDISCUTIBLE

Notícies relacionades

Ovnis i refugiats al referèndum d'Hongria

La UE només ha reubicat el 3% dels refugiats promesos fa un any

El primer ministre hongarès, a més, s'ha constituït en el líder indiscutible del grup de Visegrad (V4), format per Hongria, Polònia, la República Txeca i Eslovàquia. Països de l'Est europeu que van patir la dictadura comunista i que ara, amb un discurs populista de dretes, euroescèptic i nacionalista, treuen pit davant la Comissió Europea, aprofitant la debilitat de la UE després del fiasco del 'brexit'.

“Qui voti 'no', votarà per la independència d'Hongria”, ha dit en aquesta campanya Orbán. El que no diu el primer ministre és que Hongria, després de Polònia, és el país que rep més fons de Brussel·les, uns diners que suposen el 4% del PIB del país centreeuropeu.