Les víctimes de l'11-S podran demandar l'Aràbia Saudita

Els familiars de les víctimes de l'11-S podran demandar el règim de l'Aràbia Saudita per possible implicació en els atemptats terroristes de fa 15 anys. En un gest sense precedents durant la presidència de Barack Obama, les dues cambres del Congrés han revocat el veto imposat la setmana passada pel comandant en cap, de manera que la llei es convertirà en una realitat després d'uns quants anys de lluita política. Tant la Casa Blanca com el Pentàgon s'havien oposat fermament a la legislació, que obre la porta perquè els governs estrangers i els seus diplomàtics puguin ser demandats als tribunals nord-americans. Temen que altres països adoptin lleis semblants, cosa que posaria en perill les seves operacions militars a l'estranger.

La bufetada a Obama no només ha sortit dels republicans. També els demòcrates han votat aclaparadorament a favor de la llei. 97 a 1 al Senat; 348 a 77, a la Cambra de Representants. “Revocar un veto presidencial no és una cosa que ens prenguem a la lleugera, però era important en aquest cas permetre que els familiars de les víctimes de l'11-S puguin buscar justícia, fins i tot si comporta alguns inconvenients diplomàtics”, ha dit el senador demòcrata per Nova York, Charles Schumer, un dels patrocinadors de la llei. La Casa Blanca s'ha mostrat descontenta descrivint la votació com a “incòmoda”. “Al final tots aquests senadors hauran de respondre davant la seva consciència i els seus electors per la decisió que han pres avui”, ha dit el portaveu, Josh Earnest.

La nova llei representa un triomf notable per als familiars de les víctimes, que feia anys que pressionaven el Congrés perquè canviés la llei que avala la immunitat sobirana. L'Aràbia Saudita ha negat reiteradament que donés suport logístic o finançament als terroristes d'Al-Qaida (14 dels 19 eren saudites) que van perpetrar els atemptats. I tampoc la investigació conduïda pel Congrés el 2002 va trobar proves concloents per recolzar el contrari, encara que la connexió saudita s'analitza amb detall en 28 pàgines de l'informe. Aquestes 28 pàgines ja famoses van ser desclassificades fa poc després de mantenir-se en secret durant anys.

Després que el Congrés desafiés el veto d'Obama, l'Administració es va mobilitzar per impedir que la llei cristal·litzés. Tant Obama com el secretari de Defensa, Ashton Carter, i el cap de l'Estat Major, Joseph Dunford, van enviar cartes al Congrés advertint ses senyories de les conseqüències que la resolució podria tenir per a les seves operacions militars i per a la incòmoda, però a parer seu necessària, cooperació amb l'Aràbia Saudita. La llei “podria resultar devastadora per al Departament de Defensa i els seus militars”, va escriure Obama. “No hi ha cap dubte que les conseqüències podrien ser igualment significatives per a la comunitat diplomàtica i d'intel·ligència”.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

La por de la Casa Blanca és que altres països prenguin represàlies adoptant una legislació semblant. I això podria tenir serioses conseqüències pràctiques, ja que els EUA condueixen operacions militars en desenes de països i està documentat que, per exemple, els seus drons o avions no pilotats maten civils amb una certa freqüència. Carter va escriure que la llei podria afectar la cooperació militar amb altres països i, “en última instància, "podria tenir efectes esgarrifosos per als nostres esforços antiterroristes”. També el director de la CIA, John Brennan, s'havia mostrat contrari a la llei.  

El règim saudita ha amenaçat de desprendre's de molts dels actius que té als Estats Units perquè tem, entre altres coses, que puguin ser confiscats pels tribunals per indemnitzar les víctimes de l'11-S.