El partit de Merkel s'enfonsa a Berlín, on la ultradreta aconsegueix un resultat històric

no hi ha mes que passi a Alemanya sense que Angela Merkel rebi un forta bufetada. Dues setmanes després que la cancellera veiés com la ultradreta superava la formació que presideix, la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), al land en què va créixer, ara ho ha fet al seu lloc de residència, Berlín. En les eleccions celebrades ahir, els xenòfobs d’Alternativa per Alemanya (AfD) han aconseguit per primera vegada entrar al Parlament de la capital a l’obtenir al voltant del 13,5% dels vots. «La gran coalició s’ha acabat. El que ha passat avui és un altre pas per a un objectiu encara més gran», va exclamar el candidat populista Georg Pazderski referint-se a les eleccions federals de l’any que ve.

Aquest avanç per la dreta de la dreta ha implicat una important sagnia a la CDU, que ha caigut 5,4 punts fins a situar-se en tan sols el 17,9% dels vots. Això suposa el pitjor resultat de la història obtingut per la CDU a Berlín, una xifra demolidora que evita que puguin seguir formant part de la coalició vermella-negra amb els socialdemòcrates (SPD).

Aquests també han patit el desgast del seu pas per les institucions i han caigut 6,3 punts fins al 22%. Malgrat això, l’actual ministre president berlinès, Michael Müller, pot esbossar un mig somriure ja que podrà formar govern i ampliar d’aquesta manera fins a quatre els mandats consecutius que l’SPD ostenta a Berlín. «Seguim sent la força més gran de la ciutat», va celebrar ahir a la nit.

Per la seva part, Els Verds han caigut lleugerament fins al 15,4%, un 2,2% menys que en els comicis del 2011, mentre que Die Linke, la formació postcomunista, també ha arrencat vots del descontentament i ha crescut 3,9 punts, fins a situar-se en el 15,6%. Per darrere dels populistes, el Partit Liberal (FDP) ha aconseguit tornar al Parlament berlinès després de cinc anys d’absència a l’haver capitalitzat part del vot perdut de la CDU i obtenir el 6,6% dels sufragis. Els Pirates, que el 2011 van sorprendre al rebre fins a un 8,9% dels vots, s’han enfonsat i amb l’1,6% dels vots es queden sense representació parlamentària. Així, Müller haurà de negociar amb les altres dues forces d’esquerres per mantenir-se al consistori.

VOT PROTESTA

Els resultats a la capital alemanya són un altre gest d’advertència per a la gran coalició que, igual que en altres länder, ha vist com el seu poder és cada vegada més feble i la seva autoritat, més qüestionada.

AfD ha sabut capitalitzar aquesta protesta ciutadana contra les formacions tradicionalment hegemòniques i ha mobilitzat així fins a 53.000 votants a les urnes. Mentre que per al berlinès mitjà la qüestió dels refugiats no és prioritària, per al votant d’AfD és la seva principal preocupació. 

Malgrat no aconseguir el mateix èxit obtingut en altres zones, la formació populista segueix donant mostres de ser una força política real i d’una envergadura cada vegada més gran. Amb l’entrada a la Cambra baixa de Berlín, els xenòfobs ja tenen representació en 10 dels 16 estats del país.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Per l’esquerra, Die Linke també ha sabut alimentar-se d’aquest vot crític dels ciutadans per millorar els seus resultats electorals. «Estem cansats de la CDU i dels problemes amb la policia. El meu és un vot protesta», assegurava ahir Nina, una noia de 31 anys resident al barri de Friedrichshain-Kreuzberg, on el 12 de juliol un enfrontament entre els agents de seguretat i activistes okupes es va saldar amb 123 ferits i 86 detinguts.

Tant AfD com Die Linke han obtingut gran part dels seus vots de l’est de la ciutat. L’auge experimentat per dues formacions, situades en pols oposats de l’espectre polític alemany, també s’explica per l’important augment de la participació, que ha escalat fins al 70%.