De 1.300 a 230 euros; les màfies rebenten preus per tornar a atraure refugiats a la ruta de l'Egeu

El final de l'estiu arriba acompanyat d'una mena de macabres rebaixes per als refugiats que vulguin passar de Turquia a Grècia per la perillosa ruta del mar Egeu. Les màfies de traficants de persones que s'aprofiten d'aquesta crisi han decidit millorar les seves ofertes i canviar el discurs en vista de la caiguda en les xifres de 'clients' des que el mes de març es va posar en marxa el controvertit acord entre la Unió Europea i Turquia per frenar el nombre de refugiats que entraven en territori comunitari a través de la frontera turca a la seva costa occidental.

Així, l'arriscada travessia en una pastera sobrecarregada de gent des de territori turc en direcció a illes gregues com Lesbos, Quios, Kos, Rodes o Kàlimnos es pot fer per uns 230 euros, segons fonts policials de la ciutat costanera turca d'Esmirna citades pel rotatiu local 'Hürriyet'. Un descompte suculent tenint en compte que, per al mateix trajecte, fa un any era necessari pagar entre 800 i 1.300 euros. El capità sirià de marina mercant Mohammad Hassan Hajira, que presta assistència marítima a través de WhatsApp perquè les pasteres arribin bé a terra com a part de l'oenagé Red Alert Refugees, confirma a EL PERIÓDICO que la mitjana del bitllet ara és d'entre 500 i 600 euros.

L'al·licient d'un cost més baix ve acompanyat d'una nova forma de captar refugiats. La tècnica retòrica dels traficants s'ha sofisticat i ara aprofiten el delicat moment de les relacions entre Brussel·les i Ankara per assegurar que el pacte migratori (que encara té serrells que provoquen enfrontaments entre els dos socis) fracassarà ben aviat, i això comportaria una suposada facilitat més gran per als sol·licitants d'asil de moure's dins de les fronteres europees.

DEGOTEIG CONTINU D'ARRIBADES

La xifra d'arribades a territori grec s'ha reduït dràsticament des de l'entrada en vigor de l'acord UE-Turquia (el 20 de març), encara que el degoteig continua, i el capità Mohammad sosté que els números són molt més elevats que els registrats per les autoritats gregues o l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR). Per exemple, Atenes va registrar 21 arribades aquest dijous, mentre que el marí sirià (en contacte a través del seu telèfon amb diversos grups de refugiats interessats a arribar a Europa) afirma que van ser entre 400 i 500.

Les autoritats gregues alerten que el nombre podria seguir augmentant al setembre. Dels 1.554 del juny es va passar a 1.920 persones arribades a territori grec al juliol, 3.447 a l'agost i, només en els primers 12 dies del setembre, almenys 960.

També els guardacostes turcs han destacat el desbaratament de cada vegada més viatges de migrants des del juny, quan van detenir 538 persones. Al juliol la xifra va ser de 881, pels 1.604 de l'agost i els 948 dels primers 9 dies del setembre.

386 MORTS DES DE COMENÇAMENT D'ANY

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

L'Organització Internacional per a la Migració indica que des de començament d'any han mort en la travessia de l'Egeu almenys 386 persones, mentre que 165.000 han arribat a Grècia. Segons les dades de l'ACNUR, el 48% d'aquestes persones són de nacionalitat siriana, seguides per afganeses (25%) i iraquianes (15%).

El 18 de març, Turquia i la UE van acordar un pla pel qual Ankara es comprometia a vigilar de manera més exhaustiva les seves fronteres i a rebre tots els migrants dels quals les sol·licituds d'asil fossin denegades a les illes gregues i es provés que procedien de territori turc. A canvi, Brussel·les es va comprometre a aportar 6.000 milions d'euros per desenvolupar projectes per als refugiats que acull Turquia i a reprendre les negociacions d'adhesió a la Unió, inclosa la liberalització de visats per a certs casos entre els ciutadans turcs (com estudiants o empresaris) si Turquia complia 72 punts. Encara que el país eurasiàtic ha passat la immensa majoria, el desacord entre els socis estratègics està en un d'aquests punts en matèria antiterrorista. Brussel·les vol que Turquia acoti la seva definició de terrorisme, mentre que Ankara s'escuda en la fràgil situació de seguretat que viu per no modificar ni una coma la seva legislació antiterrorista.