La guerra perpètua: el llegat de l'11-S

A finals de 1962, gairebé dos anys després d’arribar a la Casa Blanca, un periodista li va preguntar a John F. Kennedy si la seva experiència com a president estava a l’altura de les seves expectatives abans d’assumir el càrrec. Aleshores ja havia ordenat la desastrosa invasió de badia de Cochinos i s’havia enfrontat a la partició de Berlín i la crisi dels míssils a Cuba. Kennedy va donar una resposta vigent més de mig segle després. «Els problemes són més difícils del que m’havia imaginat», va respondre, així com les limitacions dels EUA per resoldre’ls. «És molt més fàcil fer discursos del que és al final prendre les decisions».

   

 Podria ser l’epitafi de la política antiterrorista de Barack Obama, que es va proposar desmantellar el llegat bèl·lic del seu predecessor i l’abrasiu aparell de seguretat creat després de l’11-S. Les seves aspiracions han xocat massa sovint amb la realitat. La invasió de l’Afganistan i, en especial, la de l’Iraq van generar una explosió de l’islamisme radical com no es veia des de 1979 amb la Revolució islàmica a l’Iran i l’ocupació soviètica de l’Afganistan. Aquella onada de solidaritat gihadista va arrelar gràcies a la miop o deliberada destrucció nord-americana de les estructures de l’Estat a l’Iraq, segons com s’interpreti. Primer sota el lideratge d’Al-Qaida i després de l’Estat Islàmic (EI), la metàstasi dels barbuts va obrir fronts a tot el Pròxim Orient i més enllà, perpetuant així la «guerra contra el terror» amb la qual Obama va prometre que acabaria.

Més drons, menys baixes

«Obama va mirar de posar control i límits a una situació que, no obstant, s’escapa a la capacitat dels estats nació», assegura Karen Greenberg, experta en seguretat nacional i autora de 'Rogue Justice', un llibre sobre la creació de l’aparell de seguretat posterior a l’11-S. «La guerra que vam veure al segle XX ha sigut suplantada per una altra nova guerra polifacètica, difusa i no definida per les fronteres».

    

Obama ha canviat les formes de fer la guerra. Quan va arribar a la Casa Blanca hi havia 200.000 soldats nord-americans entre l’Afganistan i l’Iraq, país d’on es van retirar temporalment. Avui n’hi ha uns 15.000, més dedicats a suport i formació que a liderar el combat. Però és difícil acceptar que el conflicte heretat de l’11-S hagi passat a millor vida com va proclamar Obama el 2013: «No hem de definir els nostres esforços com una eterna guerra global contra el terror, sinó més aviat com una sèrie d’esforços persistents i selectius per desmantellar les xarxes d’extremistes violents que amenacen els EUA».

  

 És un joc de paraules. En tres dies, el cap de setmana passat, els EUA van llançar 45 atacs contra l’EI a l’Iraq i Síria. Van bombardejar Sirte (Líbia); van matar amb drons sis presumptes membres d’Al-Qaida al Iemen; i van atacar també des de l’aire els talibans a l’Afganistan i a Al-Xabab a Somàlia. Els nord-americans estan cansats de la guerra, però pocs hi veuen alternatives, i ja no arriben onades de taüts com en els anys del Vietnam.

    

Amb la professionalització de les Forces Armades, avui serveixen a l’Exèrcit menys nord-americans que mai des de la segona guerra mundial. La guerra s’entaula en gran mesura per control remot, a base de drons. I gran part de la feina la fan empreses privades que queden fora de l’escrutini públic des que l’Administració de Bush va privatitzar el negoci de la defensa.

  

 La seva fosca arquitectura de seguretat en gran mesura es manté i, amb això, unes llibertats civils  a la baixa. «Obama va acabar amb la tortura en els interrogatoris i l’espionatge és menys intrusiu, així que s’han fet alguns progressos», sosté Greenberg, que al·ludeix a més als passos per tancar Guantánamo. Però també és cert que al penal cubà persisteix la detenció indefinida; es manté el gruix dels programes d’espionatge, i ha explotat el nombre d’assassinats extrajudicials.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

  

 Els defensors de les polítiques de la «guerra contra el terror» podrien esgrimir que els Estats Units no han tornat a patir des de l’11-S un atemptat a gran escala. Però moltes d’aquestes polítiques han sigut desacreditades per estudis oficials. «La tortura i la recollida massiva de dades no van servir per a res i Guantánamo és un malson logístic», afirma Greenberg. «El que ens ha mantingut segurs és la millora de la intel·ligència, estratègies militars més assenyades i més bona coordinació policial». El món és una altra cosa: pocs discutiran que s’ha convertit en un lloc menys segur.