Vuit claus per entendre l'auge de l'extrema dreta a Alemanya

Alternativa per Alemanya (AfD) ho ha tornat a fer. Aquest diumenge la formació populista va donar un nou cop sobre el tauler polític alemany al ser la segona força més votada en les eleccions regionals de Mecklenburg-Pomerània Occidental i al fer el 'sorpasso' a la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) d'Angela Merkel. Malgrat que aquest antic estat de la RDA presenta unes condicions particulars que no es poden extrapolar a nivell nacional, els resultats dels comicis escenifiquen alguns errors del sistema polític alemany i obren una sèrie de qüestions sobre la complexitat d'AfD.

¿És realment un partit d'ultradreta?

Assegurar que els seus votants són radicals descerebrats és una manera de simplificar un fenomen amb moltes cares. Malgrat que la formació va néixer basada en l'ultranacionalisme alemany, la protecció de les fronteres sota una identitat igualitària i l'euroescepticisme, els seus votants provenen de mons molt diversos. A Mecklenburg-Pomerània Occidental, AfD ha aconseguit capturar vots dels dos espectres de l'arc parlamentari. Tot i així, el seu fonament ideològic i els seus coquetejos amb l'antisemitisme i amb el partit neonazi (NPD) remarquen que sí que és un partit ubicat a la dreta de la dreta.

¿Per què funciona la crítica als refugiats?

En un any Alemanya ha canviat molt. L'escepticisme amb els refugiats no ha parat de créixer i AfD ha sabut capitalitzar aquesta desafecció vinculant-los amb el terrorisme i una suposada lluita religiosa i cultural. “El seu vot es fonamenta en la por de problemes socials, encara que es tracti més d'una sensació de por que d'una realitat”, explica Carsten Koschmieder, politòleg de la Freie Universität de Berlín. Això explica en part que fins i tot en un Estat que només compta amb un 3,5% de població estrangera i que no ha rebut l'impacte de l'arribada dels refugiats, el discurs d'AfD hagi triomfat. Sumat als vots del partit neonazi NPD, tots dos arriben al 24,4% en total; es pot llegir que un de cada quatre votants ha optat per una opció xenòfoba.

¿És el repudi als refugiats el seu únic estendard?

No. Tancar les fronteres és un assumpte determinant per als seus votants (54%), però més enllà d'això AfD s'ha nodrit del descontentament amb uns partits polítics que no han respost a les seves necessitats. La falta d'autocrítica d'aquests partits i la desqualificació dels votants d'AfD simplifiquen el problema i donen més ales a la formació xenòfoba. Així, el 67% dels seus votants provenen de la “decepció”.

Això explica que el seu discurs transversal hagi trencat amb la lògica de dretes contra esquerres i hagi aconseguit captar vots que van des dels neonazis fins als postcomunistes, passant per exvotants dels partits més de centre. Així, un 18% dels seus vots provenen dels socialdemòcrates (SPD); un 16%, de la CDU; un 14%, d'un NPD en vies d'il·legalització, i un 11%, de Die Linke, l'esquerra anticapitalista d'orígens marxistaleninistes.

¿De dónde viene el voto a la #ultraderecha? Tránsfugas en todos los partidos hacia #AfD en #MeckPomm. Para estudiar: pic.twitter.com/eRa5HAupqj

— Carles Planas Bou (@carlesplb) 4 de septiembre de 2016

¿Com ho han vinculat a l'economia?

A més de l'amenaça religiosa i cultural, AfD ha esgrimit l'arribada d'estrangers com una amenaça als pilars de l'Estat del benestar alemany en un clar missatge de por per captar el vot de la classe mitjana espantada. Això en un 'land' amb molts desocupats i pensionistes com Mecklenburg-Pomerània Occidental ha donat els seus fruits. “No es tracta d'un problema econòmic sinó polític”, apunta el professor Serhat Karakayali, expert en migració de la Universitat Humboldt de Berlín. Lluny del que apunten els experts, els populistes han evitat parlar de l'impacte positiu que els refugiats poden tenir en l'envellit sistema de pensions d'Alemanya.

¿Qui vota AfD?

A Mecklenburg-Pomerània Occidental AfD va ser el partit que va captar més bé el vot de la classe obrera, amb un 34%, i dels desocupats, amb un 29%. Així, també va quedar molt a prop de la primera posició entre els autònoms i emprenedors, que van veure en la formació populista una arma de protesta. Aquests tres segments demogràfics demostren que gran part del suport a AfD és un crit de queixa contra els partits tradicionals de la gent que més pateix. No sense relació, es tracta del 'land' més pobre d'Alemanya, amb un PIB per càpita de 25.000 euros.

¿On triomfa?

L'auge del populisme de dretes ha sacsejat tot Alemanya, però els seus millors resultats els ha aconseguit a l'est del país. Mecklenburg-Pomerània Occidental és un estat agrícola, pobre, envellit, amb poca població i poca renda, un camp adobat per a la desafecció de la qual es nodreix AfD. “La part oriental d'Alemanya sempre ha estat més enfadada, es veuen com els perdedors de la reunificació”, apunta Koschmieder.

¿A qui mobilitza?

L'èxit electoral d'AfD no es pot entendre sense comprendre la seva capacitat de mobilitzar una part de l'electorat tradicionalment abstencionista. El discurs d'AfD, dirigit als ciutadans més frustrats, va aconseguir disparar la participació fins al 60,5%, més d'un 10% en comparació amb els comicis del 2011.

Torpedo #AfD: El ascenso de la ultraderecha en #MeckPomm golpea y hacer retroceder a todos los partidos #Alemania pic.twitter.com/i5SpwNb83A

— Carles Planas Bou (@carlesplb) 4 de septiembre de 2016

AfD és també un partit d'indignats, de gent a qui els partits tradicionals no ha sabut incloure. Així, el 35% dels vots a la formació en aquest estat que va formar part de la RDA, 56.000 paperetes, procedeixen de gent que no havia votat en anteriors comicis.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

¿Com ha canviat la lògica política alemanya el seu auge?

L'auge d'AfD va molt més enllà de l'antiga lògica de dretes contra esquerres o d'elits contra classes populars. Com apunta la professora de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid Máriam Martínez Bascuñán, el conflicte social es basa ara en l'eix dins/fora, en la col·lisió entre una visió cosmopolita i pluralista d'Europa i una visió tancada basada en l'egoisme nacionalista i en una única etnicitat identitària.