Merkel rebutja canviar la seva política migratòria tot i ser derrotada per la ultradreta

Just un any després que despengés el telèfon per ordenar que s'obrissin les portes d'Alemanya als refugiats que s'amuntegaven atrapats a Hongria, la cancellera Angela Merkel ha patit una de les patacades electorals més humiliants de la seva carrera. Ahir, la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) que presideix va veure com els populistes xenòfobs d'Alternativa per Alemanya (AfD) capitalitzaven el vot de disconformitat amb la seva política migratòria a les eleccions de Mecklenburg-Pomerània Occidental i s'imposaven com a principal força de l'oposició.

Els resultats d'ahir tornen a situar la cancellera davant la disjuntiva de defensar la seva política migratòria per acollir els refugiats o defensar-se electoralment. En una breu compareixença des de la Xina, on està reunida en la convenció del G-20, Merkel ha fet autocrítica i ha admès que l'auge de l'AfD, que ha fet el 'sorpasso' a la CDU, es deu en part a la seva obertura de portes. “Hem de recuperar la confiança dels ciutadans i la millor manera de fer-ho és demostrar que sabem solucionar els problemes”, ha apuntat. Per això ha assegurat que treballaran en la integració dels refugiats amb dret a asil i en la repatriació d'aquells a qui no se'ls concedeixi aquest permís. Tot i això, el seu pla segueix en marxa. “És una decisió fonamental. Va ser correcta”, ha insistit.

En una entrevista al diari 'Bild' la setmana passada, va reiterar que “tornaria actuar de la mateixa manera” encara que això la perjudiqui políticament. Una declaració d'intencions que després de la patacada d'aquest diumenge es veurà encara més malament dins les faccions crítiques del seu partit. De moment, Merkel ja ha evitat anunciar si després de gairebé 11 anys al poder concorrerà per a un quart mandat a les eleccions federals de la tardor vinent.

La humiliant derrota dels conservadors, que van caure del 23% al 19% dels vots, pot tenir un desenllaç encara més amarg. L'actual ministre president de Mecklenburg-Pomerània Occidental, el socialdemòcrata Erwin Sellering, ha assegurat que de moment no vol comprometre's amb cap aliat per formar una coalició de govern. Aquestes paraules han fet tremolar les cames als de Merkel, que fins ara formaven part de l'executiu d'aquest estat del nord-est com a membres minoritaris. Els resultats podrien fins i tot obrir la porta a un pacte entre l'SPD i la formació d'esquerres Die Linke.

L'ESQUERRA TAMBÉ S'ENFONSA

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Tot i que els resultats es poden llegir com un cop a l'autoritat de Merkel, hi ha altres factors importants a tenir en compte. L'AfD ha volgut llegir els comicis com “unes eleccions federals en petit”, però dels 1,3 milions de votants que hi ha a Mecklenburg-Pomerània Occidental aproximadament uns 500.000 són pensionistes que han vist el seu futur amenaçat, i això no es pot extrapolar a tot un país. El discurs xenòfob ha calat molt fondo fins i tot en un estat que no ha hagut de suportar una gran càrrega en l'acollida de refugiats. Els populistes han obtingut representació en nou dels 16 Parlaments regionals i apunten que el 2017 entraran amb força al Bundestag.

Per una altra banda, el centreesquerra també s'ha vist durament castigat en els comicis de diumenge. Sumant els socialdemòcrates, Die Linke i Els Verds, els partits progressistes s'han dessagnat i han perdut fins a un 14% del seu potencial. El pas de votants obrers, desocupats i autònoms, tradicionalment pròxims a les opcions d'esquerra, a l'AfD ha sigut el seu principal problema. “Tots els partits vam perdre ahir, l'AfD és el nostre objectiu comú”, ha insistit aquest matí el democristià Peter Tauber, secretari general de la CDU.