PRIMER ANIVERSARI DE LA CRISI DE REFUGIATS

La vida alemanya d'Abdul·là

Un jove sirià, que va arribar amb l'onada de refugiats de fa un any, relata a EL PERIÓDICO les dificultats que ha hagut de superar

La vida alemanya d'Abdul·là
3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Abdul·là Almazerli està content. No té la vida que tot noi de 20 anys podria desitjar però tot i així el seu somriure i els gestos d’amabilitat no cessen. Només vol estudiar per ser enginyer mecànic. A Berlín ha trobat el seu lloc. «Vaig haver de fugir de Manbij, a Alep, perquè l’Estat Islàmic assetjava la ciutat i l’Exèrcit de Baixar al-Assad volia reclutar-me contra la meva voluntat», explica amb el cap baix. Després de negar-se a allistar-se va ser capturat per l’Exèrcit del règim i empresonat sis dies. La guerra li va trencar el somni i Abdul·là va deixar la família enrere per emprendre rumb a Europa.

Turquia va ser la seva primera parada i el seu primer contacte amb els traficants. Es va poder permetre pagar 5.600 euros per arribar al continent veí a un contacte sirià a qui, un cop rebuts els diners, no va tornar a veure. «No sabíem qui eren els traficants, només ens van alertar que evitéssim la policia turca», explica. Amb el seu cosí, de també 20 anys, i 900 persones més va pujar a una de les dues barcasses que els esperaven a la costa turca. Després de set dies d’odissea per l’Egeu i el Mediterrani, inclosa una tempesta que els va forçar a parar a Grècia, va arribar a Itàlia.

Els primers dies a Europa no van ser un camí de roses. Desorientat, la policia italiana el va registrar per poder comptabilitzar el nombre d’arribades al país. «A la comissaria ens van dir que si ens negàvem a identificar les nostres empremtes dactilars ens pegarien i ens enviarien a la presó», diu.

Nou dies a Itàlia van ser suficients per seguir el camí cap al nord. A Suècia es va establir a casa del seu oncle però, al cap de quatre mesos, les autoritats li van anunciar que havia de ser tornat a Itàlia. Incrèdul, va redirigir la ruta cap a Alemanya. «Els meus pares volien que anés a Mälmo però jo sempre vaig voler anar a Alemanya, tant m’era la ciutat», assegura amb un simpàtic gest de jove rebel·lia.

Entrada per Hamburg    

Entrada per Hamburg    Hamburg va ser el seu punt d’entrada però, al cap de poques hores, l’oficina de migració el va fer pujar amb set persones més a un bus cap a Berlín. Reduït a xifres, Abdul·là és només un dels més d’1,1 milions de refugiats que van arribar a Alemanya l’any passat. Malgrat que el pacte entre la UE i Turquia ha frenat parcialment el flux cap al continent, les autoritats germàniques calculen que 300.000 refugiats més arribaran al cor d’Europa durant el 2016.

Els seus primers dies a la capital alemanya tampoc van ser el somni desitjat. L’Administració el va dirigir amb el seu cosí a un alberg on va haver de conviure amb fins a 200 refugiats. «Érem massa», lamenta. Però ara està satisfet. Té permís per viure durant tres anys a Alemanya.

L’espera el va llançar a aprendre alemany. «Estava desorientat, així que vaig començar amb un curs amb el mòbil», diu somrient. Set mesos després, el seu nivell és més que digne, cosa que li ha permès obtenir un ajut en una escola de formació per iniciar els estudis.

Notícies relacionades

Abdul·là vol evitar pensar en els atacs racistes que ha impulsat l’auge de la ultradreta. «Per sort no tots els alemanys ens volen fer fora», apunta. Prefereix centrar-se en els voluntaris. «He arribat fins aquí gràcies a una dona que em va ensenyar alemany i m’ha trobat un apartament on ara visc sol», remarca.

La seva mirada delata la càrrega que porta. Lluny de la cultura hedonista de Berlín, Abdul·là només pensa a millorar l’alemany i convertir-se en l’enginyer mecànic que la guerra li va robar. «No sé què faré després, però no tornaré a Síria».