GUERRA AL PAÍS ÀRAB

Rússia comença a atacar Síria des de l'Iran i escenifica el seu creixent poder al Pròxim Orient

Els bombarders russos han atacat posicions dels grups gihadistes Estat Islàmic i Front al-Nusra

 

  / EFE

3
Es llegeix en minuts
ADRIÀ ROCHA / MOSCOU

Rússsia ha fet un altre pas en la seva incursió militar i política al Pròxim Orient, on defensa el dictador sirià Baixar al-Assad i assegura que combat el terrorisme gihadista. Ahir, bombarders russos de llarg abast Tu-22M3 es van enlairar de la base de Hamadan, a l’Iran –l’altre gran aliat del règim de Damasc–, per atacar posicions terroristes a les províncies sirianes de Deir Ezzoir, Idlib i Alep, segons el Ministeri de Defensa rus.

«Els atacs aeris han destruït cinc dipòsits d’armament, munició, gasolina i camps d’entrenament de militants, a més d’un gran nombre de gihadistes. Tot aquest material, ara inhabilitat, era utilitzat per militants d’Estat Islàmic (EI) i el Front al-Nusra –fa poc desvinculat d’Al-Qaida–, que operaven a Alep i voltants», assegura el comunicat emès per Moscou.

Aquesta és la primera vegada que el president rus, Vladímir Putin, utilitza –en el conflicte sirià– un altre país per realitzar els seus bombardejos de llarg abast, fet que s’entén com una gran aposta per reafirmar la seva posició a la zona i tenir una posició preferencial assegurada en unes eventuals negociacions de pau a Síria, on dóna suport econòmic, logístic i militar a Assad.

ESTALVI DE COMBUSTIBLE

Aquest canvi també li permet al Kremlin estalviar en despeses, sobretot en un moment en què Rússia passa una profunda crisi a causa de l’enfonsament del preu del petroli: fins ara, Rússia llançava les seves ofensives des de les bases que té al sud del país. Ara, l’aviació russa de llarg abast podrà partir des d’una base situada a 900 quilòmetres de la frontera siriana, menys de la meitat de distància que havia de recórrer abans, cosa que permetrà a l’aviació russa l’estalvi de combustible, a més de reservar més espai per a la munició en el seus avions.

Les bones relacions entre els dos països no solament es fan patents a Síria, on l’Iran aposta tan fort per Assad que ha arribat a enviar a Damasc comandants de la seva Guàrdia Revolucionària i també afganesos perquè lluitin a les files de l’Exèrcit regular sirià. Des que, la primavera del 2015, es van retirar les sancions al país dels aiatol·làs, Moscou ha col·laborat estretament amb Teheran, a qui ha venut sistemes de míssils antiaeris. Més encara, Putin i el president iranià, Hassan Rouhani, es van reunir la setmana passada a Bakú, Azerbaidjan, per «discutir la cooperació militar entre els dos països», va avançar llavors el diari rus 'Izvéstia'.

«Amb l’aliança amb l’Iran, demostrem que l’Orient Mitjà s’adona que ha de lluitar contra el terrorisme. Però la victòria sobre el terrorisme només es pot aconseguir si els Estats Units i Aràbia Saudita deixen de recolzar els islamistes radicals a Síria. Si ho fan, la seva derrota pot arribar en pocs mesos», va assegurar ahir un altre expert militar, entusiasta de la política exterior del Kremlin, a 'Izvéstia'.

El moment en què arriba aquest reforç de l’aliança entre Teheran i Moscou no podria ser més oportú: els Estats Units, la Unió Europea i l’OTAN veuen perillar la seva aliança amb un país clau a la regió com és Turquia a causa de la deriva autoritària del president del país, Recep Tayyip Erdogan, que després del cop d’Estat fallit ha purgat gairebé 50.000 persones de l’administració pública. Per aquest rebuig d’Occident, Ankara ha virat la seva política exterior cap a Àsia i Rússia.

Notícies relacionades

L'Observatori Sirià pels Drets Humans va emetre ahir un comunicat en què assegurava que diversos avions «o russos o de Damasc» van bombardejar dos barris rebels a Alep. Segons l’entitat, van morir 19 civils, tres dels quals eren nens.

Moscou i Teheran, els grans aliats d'Assad

Teheran ha mostrat suport incondicional al règim sirià, dominat pels alauites, fracció de la confessió xiïta, majoritària a l’Iran. El règim iranià assegura que l’ajuda militar es basa en assessors, armes i artilleria, a més de l’econòmica. En tot cas, també comptaria amb l’ajuda en el terreny de milers d’homes de la Guàrdia Republicana.